El 13 de novembre de 2015 el periodista Antoine Leiris va perdre la seva dona assassinada a la sala Bataclan de París en mans d’Estat Islàmic. L’endemà de la tragèdia, una carta que va escriure dirigida als terroristes va donar la volta al món: “No us faré el regal d’odiar-vos. Només som dos, el meu fill i jo, però som més forts que tots els exèrcits del món”. Un any després, ha tornat a ser punyent, aquest cop contra el seus compatriotes, dels qual diu estar-ne decebut perquè no reaccionen: “Crec que cal buscar a la societat civil vincles, impulsar accions sense passar per l’intermediari de la política. Tenim la necessitat visceral de viure junts; sino atrinxerats darrere de murs i filats d’inseguretat ens sentirem molt sols”. I, davant el terrorisme, diu: “Tenim el deure de lluitar contra aquests instints amb la intel·ligència, amb la reflexió, amb la raó. Tinc la impressió que ara la reflexió ja no és sexi, que preferim dues persones que s’esbatussen a dues persones que reflexionen juntes per anar més lluny. Això és un esforç, però ens permet viure una vida més serena”, ha defensat.
“Atrinxerats darrere de murs, ens sentirem sols”
