Els propers 21, 22 i 23 d’octubre tindrà lloc la cinquena edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, l’esdeveniment anual que reuneix la gran diversitat d’experiències i pràctiques de l’economia social i solidària del territori català perquè segons explica Xavier Prados, membre de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), entitat organitzadora de l’esdeveniment, “l’economia social avui ja no és possible, sinó que és visible”.
Així, doncs, sota el lema “Terra compartida, terra cooperativa”, 197 expositors es donaran cita un any més al recinte Fabra i Coats del barri barceloní de Sant Andreu. Ara bé, a més de la zona d’exposició, de 12.000m2, la FESC oferirà una cinquantena d’activitats més entre xerrades, trobades, espais d’assessoria i exposicions al voltant dels seus 4 eixos temàtics principals: “Territori en cooperació”, “Recuperar Sobiranies”, “Creació de mercats socials” i “Educació i cultura per la transformació social”.
A la Fira d’Economia Solidària de Catalunya hi podreu trobar un aparador de tots els productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la vida quotidiana de les persones: habitatge, alimentació, oci, coneixement, cooperativisme, comercialització justa, serveis a persones i empreses, finances i assegurances ètiques, inserció laboral, emprenedoria social, energies renovables, formació i educació, etc. Una clara demostració que l’economia social ja es present a tots els sectors.
Denúncia contra Espanya i Turquia
Aquesta fira també té caràcter internacional. De fet, fa mesos que l’organització va anunciar que Kurdistan seria el país convidat de la FESC 2016, però no ha estat possible el viatge de les cooperatives d’aquest país a Catalunya perquè Espanya i Turquia els hi han negat els visats, un intent de “silenciar el cooperativisme kurd” que la XES ha denunciat.
Els organitzadors de la Fira havien optat per aquest país per considerar-lo “un model d’economia cooperativista consolidat, inspirador i exemplar malgrat la difícil situació en la que es troba i malgrat la falta de reconeixement públic”, segons han explicat en un comunicat. Però, a més, “pel paper protagonista de la dona en l’economia de la zona, així com pel seu component no només econòmic sinó de transformació social”. – REDACCIÓ.
