Aquesta escriptora i noble de Baviera va fer servir la seva veu i paraula per defensar els líders i seguidors de la Reforma. Els seus escrits doctrinals, poemes i cartes es van convertir en veritables bestsellers de l’època, milers de còpies circulaven entre els seguidors de Martí Luter i Philipp Melanchto.
Eren els primers anys de la Reforma protestant. Fins aleshores els laics no s’havien atrevit a debatre les qüestions teològiques imposades per l’Església catòlica. El 1517, Martí Luter havia clavat les seves famoses 95 tesis a la porta del Castell de Wittenberg (Saxònia, Alemanya) i el 1523, a Zurich, Suïssa, el Consell de la ciutat havia convocat un debat públic per discutir les tesis de- fensades pel reformador Ulrich Zwingli.
Mentre això passava al país helvètic, a Alemanya l’escriptora Argula von Grumbach es feia famosa per una carta enviada al rector de la Universitat d’Ingolstadt, en la qual mostrava la seva indignació pel cas Alsacius Seehofer. Aquest jove estudiant de divuit anys havia estat condemnat per luterà. Després de rebre amenaces de mort, va ser obligat a retractar-se de la seva fe i, finalment, va ser aïllat a un monestir.
Però qui era Argula von Grumbach? Havia nascut l’any 1492 a Baviera, era filla d’una família noble i qui tenia una fe profunda cap a Déu. En aquells anys el paper de les dones era reduït i la seva opinió poc es tenia en compte, però aquella car- ta es va viralitzar. Pel fet de ser una no- ble, les autoritats civils i eclesiàstiques no van atrevir-se a fer-li res públicament.
No obstant, hi ha fonts que asseguren que es va intentar incitar el marit perquè li tallés els dits o l’estrangulés, donat que la llei ho permetia. La provocació que una dona reformista agafés popularitat era tal que, en una ocasió, un sacerdot la va definir com “una insolent filla d’Eva, una guineu herètica i una pocavergonya errada”. Malgrat les dificultats, la fe de Von Grumbach no es va doblegar. De cap de les maneres. A través d’un llenguatge sensacionalista i amb paraules bàsiques perquè la gent els pogués entendre, va seguir publicant articles, els quals van esdevenir veritables bestseller de l’època. L’escriptora va deixar dit: “Estic preparada per perdre-ho tot, fins i tot la vida. Que Déu estigui al meu costat”. Es desconeix l’any exacte de la seva mort, però fins el darrer dels seus dies, aquesta mare –va tenir quatre fills-, escriptora i activista de la Reforma protestant va defensar temes clau com la llibertat d’expressió, va replantejar l’autoritat de les escriptures i la necessitat urgent de reformar l’Església.
