Any nou

Un any més segons el nostre calendari gregorià encetem l’any 2022. Segons el julià és l’any 6735. El calendari hebreu, 5782. L’islàmic el 1443. El xinès, 4720. El budista, 2588. L’amazic, 2972. El maia, 5138. Per tant, tot ben convencional i segons la visió còsmica de cada cultura, són celebrats de forma diferent. I entrem en un món ben plural. És la situació nova: la gran aldea o el gran poble. Quina relació?

Això hauria de comportar un gran major respecte a la diversitat. Aquest és el gran quòdlibet actual. Certament complex i complicat, complicat de resoldre. La solució només està en mans dels éssers humans. Però hi ha la gran lluita per mantenir quota de poder. Qui pot més? Una visió geoestratègica mundial ens ho mostra: Hi ha els grans imperis (EUA, UE, Xina, Japó i d’altres emergents) que volen posar-se com a “salvadors/redemptors del món”, en termes religiosos.

O en terminologia actual: qui governa, mana i dirigeix aquesta aldea? Tenim una clara i plena consciència que hi ha hagut un cop d’estat totalitari en aquesta aldea per part de l’àmbit financer. No cal fer massa especulacions perquè això es nota en el dia a dia d’un gran sector de la humanitat: precarietat, pobresa i la nova esclavitud establerta en els salaris. I també hi ha un altre sector, molt minoritari, que té riquesa, treball i una nova forma de viure la quotidianitat a través del món de la tecnologia. Això ens porta a tenir una visió global, però amb una acció glocal.

I en aquesta acció glocal va el títol, que és un acrònim: bé o bondat, bellesa o amor, veritat o coratge, elements humans i de la fondària de tot Ésser Humà. Això ha de poder portar a una axiologia o escala de valors. Entenc per valor allò que respon als diversos nivells de l’existència i experiència humanes. No és únicament un concepte, que ho és, perquè si no té una acció és pura imaginació. L’arrel llatina de valor significa “ser fort “i també la qualitat de quelcom. Els valors existeixen com els contravalors o antivalors. Tots, tant els uns com els altres, configuren la base energètica de la nostra corporeïtat: cos, cor, cap embolcallat d’una gran xarxa neuronal. La vida no s’esgota en aquesta corporeïtat sinó que és molt més. Gràcies a la dinàmica de l’ego, que és la sola llum que tenim, anem prenent consciència dels diferents nivells. Mentre no s’arriba a una autoconsciència, vivim d’imitar, repetir, obeir. Etapa o etapes per on cal passar, però cal transcendir-les. I així poder apreciar o gaudir del nostre propi criteri que és més que la raó instrumental tècnica-científica: és la visió total o holística humana. Estem interconnectats, som xarxa relacional i social. La corporeïtat és una manifestació temporal i espacial, contingent, que cal per tenir consciència.

Per això la base de la nova escala de valors hauria de ser el respecte cap a l’altre basant-se en la limitació del nostre egoisme: el Bé comú amb una relació de bellesa portada amb valentia. Tot un procés de maduresa. Aquí hi entra plenament la saviesa dels grans savis que la humanitat no únicament ha donat sinó que també dona en l’actualitat. La gran pregunta seria perquè el narcisisme en terminologia de psicologia dinàmica o supèrbia en terminologia religiosa o orgull en terminologia filosòfica o en tant d’altres termes, com la hybris, ens costa tant superar-ho o senzillament gestionar-ho?

D’aquí la força del valor: Quin és el bàsic per la nova convivència? Perquè aquest primer esglaó ha de sustentar o suportar tota l’escala. Les mitologies han estat les encarregades de donar explicacions al llarg de segles, i encara avui en dia, però des de fa més de tres segles -en entrar a l’època moderna-, les ciències han anat donant noves respostes, com –ben conegut- el llampec i el tro no són reaccions dels déus sinó un fenomen natural. I ara, que en sabem més, hem entrat a una nova etapa, que en diuen, la postmodernitat on la ciència tecnològica ens ha situat que hi ha una sola realitat, un sol món. Que tot és evolució. Anem millor o pitjor? Mentre la ciència i tecnologia no estiguin en funció de la Humanitat no hi haurà millora. Però, malauradament, el camí emprès és el contrari: els diferents poders posen la humanitat, la majoria, en funció de la tècnica. Els programes algorítmics són programes fets pels homes per a interès de pocs: el cim de la bogeria. Uns poquets que probablement creuen que estan creant el nou món.

Un any nou, molt relatiu, però sí una nova ocasió per a encaminar a millor la marxa de la humanitat tenint en compte el valor bàsic: el respecte a l’altre mirat amb bondat, bellesa i valentia i, si voleu, amb amorositat.

Tot pot semblar “música celestial”, però una màquina funciona si se’n té cura. I això comença amb els savis i també amb les ciències humanes, per a un bon treball de l’ego: ser conscient de si mateix. És el famós sapere aude d’Horaci (65 aC-8 dC). Interessa això als que han donat el cop d’estat mundial?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.