No resulta gens fàcil fer un article sobre un esdeveniment que sempre es repeteix: és l’inici d’any. A més, l’inici d’any és símbol o relat d’una forma de viure: la pagesia al camp i, de fet, nosaltres estem en un altre món on la tecnologia marca el temps.
Quin adjectiu o acompanyant podríem posar-li al titular d’aquest article? Nou, feliç, discret, compartit, secret, fatal, horrible, desastrós, bo, bonic… i tants d’altres que vostès, lectors, se’ls pot inventar a gust personal i de forma espontània. Per això a enguany no li he posat cap acompanyant. Constato el fet al llarg de l’article.
En primer lloc, la forma de celebrar l’inici d’any és diversa segons les cultures. Cada cultura té una pròpia riquesa que no cal menysprear, ans al contrari. Cal conrear-la i conèixer-la, ja que el diàleg intercultural és d’una gran riquesa que està establerta en la llengua nadiua, no la colonial. I ara més que mai. I recalco més ara que mai, malgrat les sequeres, les guerres, els cops de poder polític o militar, financer o el poder de la premsa, comprada o pagada, dirigint o creant opinió a les masses o als grups. Malgrat tot això, entenc i continuo pensant que la humanitat avança. Cert, a poc a poc, però avança. L’horitzó del futur és humanitzant, sobretot ara que estem en un món completament digital que, si bé és cert que són una eina que poden crear bon ambient, també poden destrossar persones.
Entenc, per tant, que interessa informar que les coses van bé o es progressa. Hi ha la impressió que una minoria, certament poderosa econòmicament –amb poder, però no amb cultura ni maduresa integral– vol presentar un panorama negatiu i desastrós que, en el fons, ha estat provocat per aquesta minoria. Així pot continuar governant, imposant uns criteris que resultin favorables als interessos d’aquestes minories poderoses sense consideració dels altres.
Queda clar que el problema no és la tècnica ni l’economia, sinó qui la dirigeix. Cal recordar que economia i tècnica no són valors, però generen valors.
Si acceptem que això és així, podria estar equivocat. Voldria dir que també hi ha unes masses o uns grups humans molt conformistes i sense criteri propi. Cal aleshores potenciar la capacitat crítica dels grups. No és fàcil, però és molt probable. Cal esquerdar el pensament únic, tot i que ja s’estigui fent. Quantes revistes o diaris lliures donen peu a reflexionar, a elaborar un pensament propi arran d’una informació no pervertida? I no diguem el que ens presenta aquest món digital d’internet, que hi ha de tot. Una eina tan nova que produeix un canvi de pensament, costums, criteris de tal forma que genera una nova visió de la caminada de la humanitat.
Cap a on anem? Les màquines o els ressorts tècnics s’imposen. És una realitat que esparvera, però és així. Aquesta nova eina que afavoreix el creixement, que permet curar malalties, i superar dificultats, alhora, pot ser malvada, pervertida, i usada contra la humanitat. Aquest punt dona peu a paranoies o teories de la conspiració. Queda clar que el problema no és la tècnica ni l’economia, sinó qui la dirigeix. Cal recordar que economia i tècnica no són valors, però generen valors.
Hi ha dos fets que cal tenir presents i tal volta posar-hi mà. El primer de tots és l’augment de funcionaris per atendre les màquines. Les màquines donen llocs de treball, però també en treuen. El quòdlibet és si aquests nous funcionaris estan al servei de les màquines o les màquines al seu servei. Un dilema que demana un criteri madur en la persona que es troba davant la pantalla. Quantes eines que han ajudat a millorar la qualitat de vida, es tornen o les fan tornar en contra? Si més no, cal ser-ne conscients, que no és poca cosa.
El segon element a tenir en compte són les ideologies utòpiques, que no són aquelles que presenten un horitzó que empeny, dona llum perquè il·lumina el nostre metre quadrat l’entusiasma i encoratja. Aquestes ideologies utòpiques poden comprometre a una pau humana d’una nova justícia noviolenta i respectuosa.
Però també hi ha una altra pau poderosa, com en temps de l’Imperi Romà. Es tracta de la Pax Romana, fruit de violència, guerres, controls i d’altres medis. Un d’aquests “altres medis”, malauradament, era la religió. Avui, en el segle XXI la pau que regna és la pau occidental neoliberal o americana i que té les mateixes característiques de l’Edat d’Or del temps d’August. I més clara encara: La pau avui és excloent a milions de persones i, en tot el planeta terra, en som més de 8.000 milions. Aquest és un dels més greus i profunds problemes de l’espècie humana i que no és fàcil de resoldre. Al nord hi ha por de tenir fills (demografia baixa). Al Sud es tenen fills per por (demografia alta). Els algoritmes i els programes s’imposen i sembla que els éssers humans no compten… Ho veiem de ben a prop. Què passa entre Rússia i Ucraïna? Armament per sobre les persones, civils a la guerra, bombardejos sense pietat, massacres violentes, odi i impotència total en els dos pobles.
Aquest és, sens dubte, un any sense adjectius, ja que el fem nosaltres des del nostre metre quadrat. Cal més comunicació, que connexió. És a dir, quan connectem no vol dir que ens comuniquem. Hem d’aprendre a diferenciar-ho i ser éssers humans en un món de màquines. És per això que, estimat lector, aquest any és un altre any per continuar humanitzant. I el primer pas per fer-ho és en el metre quadrat de cadascú de nosaltres. Cadascú amb si mateix.
I així m’acomiado: bon any humanitzant per a tothom!
