Un piquet d’honor de la Guàrdia Civil es va quadrar davant del nínxol 8179 del cementiri de Montjuïc i dos agents van col·locar-hi una corona de flors. A dins, hi havia les restes d’Antonio Escobar Huerta.
General de la Guàrdia Civil de profundes conviccions religioses, Escobar va ser un dels 47 militars assassinats a Barcelona per haver-se mantingut fidels a la República durant la Guerra Civil. Conegut com el general oblidat, han hagut de passar més de vuitanta anys del seu assassinat perquè el govern espanyol li hagi restituït el grau de general concedit pel govern de la República i anul·lat pel franquisme.
El 12 d’abril, aniversari de les eleccions municipals que van portar la II República, representants del govern espanyol i la Guàrdia Civil van homenatjar-lo al cementiri de Montjuïc, no gaire lluny d’on el van afusellar.
Antonio Escobar va néixer a Ceuta el 1879, en una família marcada per l’exèrcit. Fill, germà i pare de militars, quan tenia setze anys va inscriure’s com a voluntari a la Guàrdia Civil. Tres anys després va ingressar al Col·legi d’Oficials del cos i va estar destinat a València, Guadalajara, Madrid, Toledo, Osca i Lleó.
Quan va esclatar la Guerra Civil, es va posar a les ordres de Lluís Companys i la Generalitat. Clau per aturar el cop d’estat a Barcelona, els primers mesos de la guerra, va combatre per aturar l’avenç de les tropes franquistes cap a Madrid, on el van ferir. Quan estava convalescent, Manuel Azaña va donar-li permís per pelegrinar a Lourdes i recuperar-se. Molts van pensar que es quedaria a França o bé que canviaria de costat, però va tornar a la zona republicana.
Cap dels dos bàndols va arribar a considerar-lo plenament dels seus, ja fos per haver-se mantingut fidel a la República o perquè era catòlic i tenia un fill lluitant en l’exèrcit franquista. Catòlic, conservador i militar, republicà, demòcrata i respectuós amb la legalitat, Escobar va ser una figura massa complexa en un temps de trinxeres. Massa contradiccions per a l’Espanya dels anys 30.
Dir que durant la guerra va rebre de totes bandes no és cap metàfora: els franquistes el van ferir als combats de la Casa de Campo, a Madrid, i també va ser ferit a Barcelona durant els fets de maig de 1937.
Els últims mesos de la guerra, va fer-se càrrec de l’última resistència republicana i va acabar rendint-se al general Yagüe. El març de 1939, Escobar era l’únic general republicà que quedava a Espanya i, tot i que Yagüe va arribar a oferir-li una avioneta per marxar a Portugal, va preferir quedar-se. Amb la victòria franquista i l’anul·lació de tots els ascensos republicans, Escobar va tornar a ser coronel.
El 8 de febrer de 1940, quan tenia 60 anys, va ser afusellat a Montjuïc. Alguns cardenals van intentar evitar la condemna a mort, sense èxit. Va morir amb un santcrist a la mà i va ser ell mateix qui va dirigir l’afusellament. Un cop mort, el mateix escamot que l’acabava de matar va retre-li homenatge.
Ni la família va poder-ne conservar cap record: no en va quedar cap escrit i només alguna fotografia borrosa. Durant tots aquests anys, no l’han reivindicat ni republicans, ni franquistes, ni tampoc la democràcia del 78. I Escobar es va convertir en el general oblidat.
