Catalunya és un dels punts de l’Estat espanyol més importants de reclutament de combatents de la gihad. L’executiu espanyol admet que haurien viatjat a Síria uns 139 espanyols (fins a finals del 2015), però la periodista Anna Teixidor, creu que en podrien ser molts més ja que el viatge es fa amb molta discreció i després és molt difícil provar que es troben allà. “Abans de seguida que arribaven es feien fotos a la zona de combat, però ara desconnecten el compte de facebook”, l’explica l’autora del llibre Combatents en nom d’Al·là (Ara Llibres).
També és difícil generar un perfil dels homes i dones que avui engreixen l’exèrcit d’Estat Islàmic, però Teixidor apunta alguns elements comuns: “Són persones vulnerables i que no se senten part de res, ni del país on han estat acollits ni del país d’origen dels seus pares i, davant aquest buit, se’ls hi ofereix una comunitat per la qual lluitar”. No es tracta d’un tema socieconòmic, però si ideològic, encara que alguns no tenen idea de religió.
Però com es realitza la captació? “El captador els hi fa creure que són uns escollits que podran arribar al paradís i que la resta de persones (pares, professors, amics…) formen part d’un complot. Parlen de la fi del món i generen un oportunisme apocalíptic”. Entre nois i noies però, hi ha certa diferències. “Als nois els prometen ser herois, en canvi a les nois les convencen amb missatges més humanitaris”, explica Teixidor , qui en el seu llibre entrevista joves que han viatjat a Síria.
Alguns dels nois que s’han desplaçat a Síria, temps després, han acabat sent els autors de cruel atemptats . Tenint en compte això, es pot parlar de víctimes? “Segons l’Audiència Nacional, aquests nois i noies són víctimes fins que compren un bitllet, però quan viatgen ja entren en una organització armada”, explica la periodista. I recorda que encara que Estat Islàmic “fa servir els sistemes de captació d’una secta es tracta d’un grup terrorista i, en aquests casos, el darrer responsable sempre és la persona”.
Alguns, però, d’aquests ciutadans que han viatjat a Síria per lluitar en nom d’Al·là, després han decidit tornar a Catalunya i això obre una altra discusió. “Dels que tornaran només uns quants atemptaran, per això s’ha d’obrir un debat sobre que fer amb tots aquestes persones”, avisa Teixidor. Han d’anar a la presó? Han de passar un procés de reeducació en qual es combati la narrativa islamista? En aquest moment cada país executa una solució diferent. – M. COLL.
