Està assumit per tothom que, malgrat el que pugui semblar, a l’hora de la veritat, els qui llegeixen diaris -o, més ben dit, els qui encara llegeixen diaris- llegeixen molt més les vinyetes que no pas els editorials.
Si és cert que una imatge val més que mil paraules, amb la senzillesa d’una vinyeta, els dibuixants són capaços de resumir la complexitat de l’actualitat amb molta més precisió que no pas una pàgina de text.
Potser per això, el panorama mediàtic va viure un terratrèmol quan Ann Telnaes va anunciar que plegava del Washington Post després quinze anys treballant-hi perquè li havien censurat una vinyeta. Telnaes és una prestigiosa dibuixant nord-americana amb una llarga trajectòria en mitjans de comunicació i ha guanyat diferents premis, entre els quals el Pulitzer, el Herblock i el Reuben.
A la vinyeta en qüestió s’hi veien grans magnats com Mark Zuckerberg o Sam Altman, agenollats davant de Trump. Però, entre els rostres que entregaven bosses de diners al president electe, era fàcil distingir-hi Jeff Bezos, fundador d’Amazon, segona persona més rica del món… i propietari del Washington Post.
Al novembre, el diari ja va trencar una tradició de més de 30 anys i no va demanar el vot per cap candidat a les eleccions presidencials. La decisió, que tothom va interpretar com una manera de no incomodar Donald Trump, va fer-li perdre 250.000 subscriptors.
El diari llegendari de Ben Bradlee, Katherine Graham o Bob Woodward, que va destapar l’escàndol del Watergate i va ser el segon a publicar els Papers del Pentàgon no s’atrevia a molestar el candidat republicà.
L’any 2013, Bezos va comprar el Washington Post i va decidir incorporar a la capçalera la frase “Democracy dies in darkness”, és a dir, la democràcia mor en la foscor. Però, sense fer soroll, la censura ho va tornant tot una mica més fosc.
