Propostes familiars

Anem a la plaça

Plaza BarakaldoA la majoria dels pobles, ciutats i barris hi ha una plaça, una plaça major que serveix com a centre neuràlgic per a la vida social. Una plaça on es dirimeixen els entesos i malentesos;  un lloc on simplement passar l’estona o badar. És veritat que sovint busquem activitats, distraccions, quelcom per fer diferent amb els nostres fills, que surti de la rutina, però avui proposo simplement anar a plaça.

Anar a plaça vol dir sobretot trobar-se amb els convilatans o conciutadans, vol dir anar a passar un temps en un nucli de vida, un lloc on s’esdevé el sentit per si mateix, doncs no cal afegir-hi gaire res a plaça. Tampoc cal organitzar gaire els fills, ja que al trobar-se amb altres nens del barri, escola o poble n’hi ha prou perquè sorgeixi alguna cosa a fer.

És possible que aquest escrit soni anacrònic, d’un temps en què no hi havia tantes coses per fer i tants arguments per simplement quedar-se a casa. Ara tenim més distraccions  proposades per la indústria de l’entreteniment, que ens acosten potser massa a un gaudi solitari. Antigament, quan tot això no existia i els nens fàcilment s’avorrien a casa, s’anava a plaça a trobar-se amb els demès, amb els altres, per jugar. Ara, si no és dins el pati de l’escola poques vegades pots veure els infants jugar a bales, al cavall fort, a la xarranca, a atrapar, a fet i amagar o  la baldufa.

La plaça, la idea de plaça que reivindico hauria de ser un lloc de socialització imprescindible. A cada plaça sol haver-hi bancs, n’hi ha d’haver de bancs per assentar-se a mirar, a mirar què fan els demès. Com juguen els nostres fills, els fills dels coneguts i els fills dels desconeguts i també com es resolen els conflictes, que n’hi ha. Són els conflictes, aquells que dirimeixen qui és qui i què és de cadascú, inevitables, necessaris, on els pares i mares hi hem de mediar. Diria que és un conflicte que dóna vida, que ens fa donar compte que hi ha els demès i que també tenen anhels i maneres de fer pròpies.

Al final, per mi la paraula plaça em remet a societat, inclusió, distracció, conflicte, relació i sobretot, vida. Som mediterranis i som per tant de viure al carrer, al sol, a la llum de les places. A les places hi ha normes de convivència, no es pot fer tot, però també hi ha flexibilitat.

A la plaça del meu poble hi ha dos cartells que diuen que està prohibit jugar a pilota i anar amb bicicleta, però és ben normal veure-hi nens jugant a futbol i altres anant amb patinet i bicicleta. la plaça també ens ensenya  que les normes són interpretables, que són el límit aquell que no s’hauria de passar, però que també són flexibles, que sobretot pels nens i adolescents, s’han d’adaptar al moment. –JORDI ALCÀSSER.

Un comentari a l'entrada: Anem a la plaça

  1. Judith diu:

    L’AGORA recuperem-la

Respon a Judith Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *