Andrew Garfield és un actor conegut, sobretot, per haver fet d’Spiderman a tres pel·lícules. Guanyador d’un Globus d’Or, un Bafta, un Tony i nominat dues vegades a l’Oscar al millor actor, ha actuat en drames, comèdies, pel·lícules d’acció i musicals, sempre amb gran èxit.
Però els darrers dies s’ha fet viral per una cosa que no té gaire a veure amb el cinema. Garfield va visitar el programa infantil de televisió “Barri Sèsam” i va tenir una conversa amb el popular titella Elmo.
Amb el monstre vermell pelut, Garfield va parlar de la seva mare, que va morir fa cinc anys de càncer de pàncrees. A “Barri Sèsam”, va explicar que pensa molt en ella i que encara la troba a faltar, però buscant-hi el sentit positiu. Va definir aquest tipus de tristesa com un regal, perquè és un enyor que significa que vas estimar de debò algú.
De fet, si Garfield és actor, una gran part del mèrit és de la seva mare: va ser ella qui va fer-li descobrir el teatre quan ella era un adolescent obsessionat en els esports.
No és habitual sentir parlar obertament del dol i l’enyorança. Tampoc ho és gaire fer-ho en un programa infantil. Però que ho faci un famós… i més concretament algú que és famós per haver fet de superheroi, pot ajudar a trencar alguns dels tabús que hi ha sobre aquest tema.
Encara que serveixi perquè infants d’arreu del món puguin sentir a parlar –amb un somriure- d’un tema que –amb l’excusa de protegir-los- sovint els adults els amaguen.
