Els historiadors diuen que als Balcans la història no és lineal, sinó circular. El 25 de juny de 1991, quan Eslovènia i Croàcia van proclamar la seva independència, es va obrir un cercle. Amb aquell gest, del qual el mes passat va fer vint anys, va començar la guerra dels Balcans. Gairebé 50 anys després de la II Guerra Mundial, les bombes a l’antiga Iugoslàvia van fer miques la creença que Europa havia desterrat les guerres del seu territori: la capacitat assassina dels europeus seguia intacta.
Amb la guerra en marxa, el general Ratko Mladic va convertir-se aviat en un heroi per la població sèrbia. Nascut el 1942, quan tenia tres anys el seu pare –un líder militar dels serbis de Bòsnia- va morir assassinat. Amb 20 anys, va seguir les passes del pare difunt i va entrar a l’acadèmia militar de Belgrad, on es va graduar com el número 1 de la seva promoció i va ser l’oficial més jove de la seva època. Durant els primers mesos de la guerra, Mladic -aleshores subcomandant de l’exèrcit iugoslau- va liderar les tropes sèrbies contra Croàcia a Knin i també va ordenar el setge de Sarajevo, que s’allargaria durant 43 mesos.
El 24 de març de 1994, en plena guerra, Mladic va passar el vespre a casa, jugant a enfonsar vaixells amb la seva dona, Bosa, i els seus fills, Darko i Ana. A la nit, Ana va suïcidar-se utilitzant la pistola preferida de Mladic. Tenia 23 anys i era una de les millors estudiants de la Facultat de Medicina.
Quan Ana es va suïcidar, el pitjor de la guerra encara havia d’arribar: des de l’estiu de 1995, el nom de Ratko Mladic anirà sempre lligat al nom de Srebrenica, una ciutat de poc més de trenta mil habitants de l’est de Bòsnia. El mes de juliol, Mladic va ordenar separar tots els homes d’entre 12 i 77 anys, mentre calmava les dones prometent-los que només agafarien autobusos diferents i ja els retrobarien més endavant. Quan les dones van haver marxat, va iniciar el pitjor genocidi que ha viscut Europa des del nazisme: en només deu dies les tropes sèrbies van assassinar a sang freda més de 8.000 persones.
El 27 de maig passat, després d’anys fugint de la justícia i vivint amagat, Mladic va ser detingut. Vivia a 80 quilòmetres de Belgrad, amb el nom fals de Milorad Komadic. Tres dies després, un seguici format per diversos vehicles de la policia i una ambulància va acompanyar Mladic al cementiri de Topcider, a la capital sèrbia. Allà, l’exgeneral va visitar la tomba d’Ana.
La visita de Mladic, escortat per la policia, a la tomba de la seva filla tanca un cercle de la tràgica història dels Balcans. Pocs dies després, el criminal de guerra més buscat dels darrers anys era traslladat al Tribunal Penal Internacional de La Haia.
