Amanda Gorman: paraules per a una nova era

Quan va penjar el telèfon, Amanda Gorman va posar-se a xisclar i ballar com si hagués perdut el cap. Li acabaven de proposar ser la poetessa que llegís en la presa de possessió de Joe Biden. Concretament, la sisena persona que llegiria en una investidura en més de dos segles de democràcia americana. Immediatament després, va començar a escriure.

“Quan comença el dia, ens preguntem a nosaltres mateixos on podem trobar llum en aquesta infinita foscor.” Quan ultres partidaris de Trump van assaltar el Capitoli per impedir la certificació dels resultats electorals, va quedar-se tota la nit desperta fins que va acabar el poema. Perquè allò que els assaltants del Capitoli volien destruir era precisament el que calia defensar.

“Hem estat testimonis d’una nació que no està trencada, sinó senzillament inacabada.” A les escales d’aquell Capitoli que dues setmanes enrere era un camp de batalla, “una escanyolida noia negra descendent d’esclaus i criada per una mare soltera”, tal com ella mateixa es va definir, va enlluernar els assistents amb el poema The Hill We Climb, traduïble com El turó que escalem.

“Mentre nosaltres mirem al futur, la història ens mira a nosaltres. Aquesta és l’era de la redempció.” Davant la flor i nata del poder nord-americà, una noia de 22 anys amb un vestit groc llampant i una diadema vermella gegant va enlluernar els assistents amb uns versos en què proclamava el començament d’una era als Estats Units. Després de quatre anys en què la paraula s’ha utilitzat per dividir, Gorman va fer una crida a fer servir les paraules per construir un món millor.

“Sempre hi ha llum, si som prou valents per veure-la, si som prou valents per encarnar-la.” Filla de mestra i amb una germana bessona, la història d’amor de Gorman amb les paraules ve de quan era petita i escrivia al pati de l’escola. De petita, a causa de problemes auditius, Gorman tenia un petit defecte de parla i li costava dir la “r”. Això, però, no la va traumatitzar, sinó que assegura que va ajudar-a a transformar una debilitat en una fortalesa.

Amb només setze anys va rebre el premi a la millor poeta jove de Los Angeles i va crear una associació per fomentar l’escriptura entre els joves. L’any següent, va guanyar el primer premi a la millor poetessa jove dels Estats Units.

“Permeteu-nos deixar darrere nostre un país millor que el que ens han deixat.” Amb un estil lliure, més proper al hip hop que a la declamació clàssica, els versos de Gorman tracten temes com el feminisme, la qüestió racial, l’opressió i la marginalització.

S’ha convertit en la veu de la generació Z. Hores després de recitar el poema al Capitoli, els seus dos llibres –un dels quals, encara no publicat– es van col·locar al capdamunt del rànquing dels més venuts d’Amazon. 

“Tot i que la democràcia pot ser periòdicament endarrerida, mai pot ser permanentment derrotada.” Les dues vegades que la paraula “democràcia” apareix al poema va acompanyada del verb “endarrerir”, com si la democràcia fos una cosa que esperem, no que ja tenim. Potser perquè la democràcia no és cap artefacte caigut del cel ni cap tresor immutable que calgui conservar immòbil, sinó un turó que cal anar enfilant dia a dia, sabent que encara no hem fet el cim. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *