En la nostra societat, es valora positivament una vida social activa, plena d’activitats i també, amb una bona presència a les xarxes. Però davant d’aquesta tendència, sorgeix un concepte que posa de manifest una necessitat sovint ignorada: l’aloneliness, o tal com es podria traduir en català, la “soledat negativa”, no trobada. Aquest terme, descrit per acadèmics anglosaxons, descriu un sentiment d’insatisfacció o incomoditat que es produeix quan una persona no té prou temps per estar a soles. A diferència de la solitud tradicional, que es relaciona amb la manca de companyia, l’aloneliness es refereix a la falta de temps per desconnectar dels altres i reconnectar amb un mateix.
La nostra cultura prioritza la productivitat, el “fer coses”, i sovint, el valor d’una persona es mesura en funció del seu nivell d’activitat. Aquesta mentalitat de no aturar-se mai, molt vinculada al sistema capitalista, juntament amb la por de perdre’s alguna cosa (FOMO, per les sigles en anglès), fa que moltes persones no trobin espais per poder gaudir de la calma i la soledat. I aquesta falta de temps a soles, alerten els especialistes, pot tenir conseqüències negatives per a la salut mental, perquè fa créixer l’estrès o la irritabilitat. A més, dificulta la capacitat de processar la vida emocional i els pensaments de forma pausada.
Cada persona té necessitats diferents de companyia i soledat. Per això és important trobar l’equilibri perfecte entre els dos extrems. Per ajudar a trobar aquest equilibri, podem adoptar diverses estratègies. Per exemple, la meditació ens ajuda a connectar amb les pròpies emocions i detectar quan necessitem més temps per estar a soles. Escriure un diari personal pot ser útil per identificar patrons emocionals i establir un equilibri més bo entre les activitats socials i el temps de reflexió individual.
Un altre factor clau és la normalització de la soledat. Les persones que fan del temps a soles un hàbit tendeixen a percebre la solitud de manera més positiva. No es tracta d’estar aïllat, sinó de comprendre que estar amb un mateix és essencial per a la salut emocional. Trobar moments en què l’exterior no destorbi l’interior per parar de peus a terra i fugir del ritme frenètic dels nostres dies, que pot resultar asfixiant. La soledat és un espai de creixement personal, i en un món on estem constantment bombardejats per estímuls, trobar moments per estar sols pot ser un regal.
Per tant, el concepte aloneliness té una connotació positiva, ja que ens avisa de si necessitem temps per aturar-nos i recarregar energies per a més endavant. Si no escoltem aquest senyal, podem caure en la irritabilitat, la fatiga emocional i la desconnexió amb nosaltres mateixos. Així doncs, és moment d’agafar aire i donar-nos el temps que ens cal.
