Alexandria Ocasio-Cortez es tapava la boca amb la mà mentre mirava els resultats electorals, sense poder dissimular una cara de sorpresa enmig de l’eufòria dels seus seguidors. Acabava de guanyar contra pronòstic les primàries demòcrates al districte 14 de Nova York quan se li va acostar un periodista: “Com et sents? Pots expressar-ho en paraules?”; “No, no puc”.
Havia nascut una estrella.
“Dones com jo no acostumen a presentar-se a les eleccions”, deia Ocasio-Cortez en el seu anunci de campanya. Ella mateixa n’era la prova: ara fa un any era cambrera al bar Flats Fix, un local de tacos i tequila de Manhattan.
Hi havia començat a treballar per ajudar econòmicament la seva família. El seu pare va morir de càncer el 2008, just quan començava la crisi econòmica, i la seva mare tenia una doble jornada laboral netejant cases i conduint un autobús escolar. Per evitar que les desnonessin, ella feia torns eterns darrere la barra. Fins que l’hivern passat va avisar que deixava el bar per fer el salt a la política i enfrontar-se a un congressista amb dues dècades al càrrec i un pressupost que multiplicava per 10 el d’ella.
I ho va fer amb una campanya en què ella era el missatge. La filla d’una família bilingüe de classe treballadora, de mare nascuda a Puerto Rico i pare del sud del Bronx, que cada dia havia de fer un trajecte de 40 minuts fins a l’escola. Algú que, després de graduar-se en Economia i Relacions Internacionals a la universitat, va tornar al Bronx per treballar com a educadora i fent dinamització de la comunitat.
Finançada a través de petites donacions de menys de 200 dòlars, la seva campanya es va basar en anar de porta a porta parlant d’immigració, sanitat pública i matrícules universitàries. Preguntant-se si podia representar la gent del barri algú que no viu als mateixos carrers, no porta els fills a les mateixes escoles, que no beu la mateixa aigua ni respira el mateix aire.
Després de la sorprenent victòria del juny, no va sobtar a ningú que, quatre mesos més tard, guanyés al seu districte amb un 78 per cent dels vots. Amb 29 anys, aquesta socialista millenial es va convertir en la congressista més jove de la història dels Estats Units.
En ser escollida, va prometre portar a Washington un canvi “generacional, racial i ideològic”. No ho tindrà fàcil. Per començar, fins que prengui possessió de l’escó i cobri el primer sou, s’ha d’ajustar el cinturó per poder pagar el lloguer d’un apartament.
Dona, de classe baixa i d’ètnia minoritzada, les tres voltes rebel d’Ocasio-Cortez l’han convertida en un símbol de la nova esquerra americana.
