A punt de fer 100 anys, Albrecht Weinberg ja ha guanyat totes les batalles que havia de guanyar. Supervivent de l’Holocaust, va estar dos anys empresonat a Auschwitz, condemnat a treballs forçats. Al camp, el nazisme hi va assassinar els seus pares. En total, 40 membres de la seva família van morir en la II Guerra Mundial.
El noi de 18 anys que va entrar a Auschwitz sense imaginar-se l’horror que hi havia a l’altra banda de la porta amb la inscripció “Arbeit Macht Frei”, és ara un avi gairebé centenari que a la pell encara hi duu tatuat el 116927, el número de presoner amb què li van marcar el braç esquerre.
Després de 65 anys als Estats Units, on va marxar en acabar la II Guerra Mundial, el 2012 va decidir tornar a la seva Alemanya natal i viu a Leer, a la Baixa Saxònia, la mateixa ciutat on va créixer. El cercle es tanca i Weinberg ha sobreviscut i torna a ser a casa.
L’única batalla que li queda és contra l’oblit. És per això que el 30 de gener, va anunciar que retornaria la Creu de l’Orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya. Ho va fer en protesta per la votació del dia abans, en què el partit democratacristià alemany, la CDU, va acceptar els vots de l’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya per tirar endavant una proposta per endurir la política migratòria. “Em fa por que la història es repeteixi”, va dir.
El calendari és capritxós i la votació al Parlament alemany es va produir dos dies després de l’aniversari de l’alliberament d’Auschwitz, establert com el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Encara amb el record de l’acte d’homenatge a la memòria, es trencava un cordó sanitari de gairebé vuit dècades, precisament des de la II Guerra Mundial.
Finalment, l’endemà que Weinberg decidís retornar la distinció, el Parlament alemany derogava la polèmica proposta.
