Afganistan: primer els animals o els homes?

La situació viscuda en els darrers temps a l’Afganistan ha generat diversos conflictes polítics i socials. Entre el caos, els afgans i afganes, amb el cor encongit, esperen, i en molts casos no de braços plegats, saber quines mesures implementen els talibans i com aquestes els poden colpir en el seu estil de vida. Moltes persones que hi treballaven, tant civils com militars, han estat evacuades i moltes altres han intentat fugir del que podria ser un escenari fosc, sense gaires garanties pels drets humans.

Però, no només han traspassat la frontera milers de persones. També alguns animals. Així, ens ho feia saber una notícia que ha passat una mica desapercebuda, però que convida a una reflexió ètica per les implicacions a escala moral i legal: la història de Paul Farthing i el seu refugi d’animals.

El Paul és un militar retirat de l’exèrcit anglès que vivia a l’Afganistan on havia fundat un refugi per a gats i gossos. Al centre treballaven 24 persones. Quan la situació es va tornar crítica, els diferents països van començar a ajudar els seus ciutadans allà establerts a evacuar el territori. El govern anglès va aprovar el permís de Paul Farthing i quan aquest va demanar poder marxar acompanyat dels seus col·laboradors es va acceptar. El que no devien esperar-se les autoritats angleses era que Farthing demanés que els animals del refugi viatgessin amb ell. 

Tanta va ser la seva determinació que va encetar una campanya mediàtica per tal de fer-ne ressò. Al final va aconseguir el que volia: el permís per traslladar els animals i l’ajuda institucional per organitzar-ho. El dia de l’evacuació es va desplegar un dispositiu que va permetre l’arribada dels animals i del Paul a Anglaterra sense incidents. Es va revisar l’estat de salut tant de l’exmilitar com dels animals per assegurar que tots estaven bé abans d’iniciar l’obligada quarantena.

Però, els col·laboradors del Paul no van tenir tanta sort. Segons sembla, a la seva arribada a l’aeroport, malgrat tenir la documentació en regla i haver estat aprovada la seva marxa del país pel mateix president anglès, Boris Johnson, no ho van poder fer. Van ser aturats pels talibans i es van haver de quedar allà. Les reaccions no es van fer esperar. Veus crítiques es van alçar en contra del govern per haver gastat uns diners en el trasllat dels animals quan es podrien haver invertit en la seguretat del grup de treballadors del refugi.

D’altres col·lectius justifiquen l’operació perquè entenen que la vida dels animals és igual de valuosa que la dels col·laboradors i les seves famílies i que no es podria haver fet res en contra dels talibans. S’hauria pogut assegurar la sortida dels treballadors si no s’haguessin utilitzat els diners pels animals? Si això fos possible, és ètic prioritzar la vida de les persones per sobre de les dels animals? A més a més, la reflexió podria anar més enllà: per què es critica a Paul Farthing en relació amb el seu grup de col·laboradors quan hi ha tantes i tantes persones per qui no s’ha fet ni l’intent d’evacuar-les?

El debat sobre els drets dels animals ha avançat molt en els darrers anys, però encara es reflexiona sobre el valor de la seva vida en relació amb la vida humana. Tant el govern anglès com Farthing podrien haver prioritzat l’evacuació dels treballadors, posant els mitjans necessaris en el seu trasllat i, un cop segurs, fer el mateix amb els animals. Tot i que podrien haver tingut també la negativa dels talibans. Però van decidir organitzar un operatiu tant pels animals com pels col·laboradors, alhora. És criticable la seva demanda al govern? Hauria aquest d’haver valorat amb perspectiva ètica les seves accions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.