Ara fa 65 anys, després de la Segona Guerra Mundial, l’ONU va crear un comissionat especific per als refugiats
L’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (en anglès ACNUR) va ser creada per l’Assemblea General de l’ONU, el 14 de desembre del 1950, ara fa 65 anys. S’havia acabat la Segona Guerra Mundial i era qüestió d’evitar un nou conflicte armat anant a raure a les causes que motiven les guerres i que provoquen les injustícies. Fins aleshores l’assistència als refugiats i desplaçats estava en mans d’organismes humanitaris, com la Lliga de les Societats de la Creu Roja.
L’ACNUR té com a objectius garantir el dret d’asil i el benestar dels refugiats, facilitant espais de residència i procurant una autèntica integració dels nouvinguts en les societats d’acollida. Actualment, amb seu a Ginebra (Suïssa) però amb 250 oficines a 125 països, la seva activitat s’ha fet palpable en els tristos episodis que s’estan vivint al continent europeu, amb l’arribada de milers i milers de persones que fugen de la guerra, de la persecució i de la misèria. Evidentment l’ACNUR no cerca cases, habitatges físics pròpiament dits, però amb l’ajuda de molts ciutadans i d’entitats de caire divers, possibilita nous espais de convivència personals i col·lectius… amb instal·lacions adequades, per a fer efectiu el dret de tota persona a viure en condicions acceptables, preservant el nucli íntim familiar i de convivència.
La realitat actual demana imaginar, inventar i crear noves alternatives als problemes dels refugiats. Les circumstàncies obliguen i les formes concretes varien substancialment en el temps i en l’ espai a l’hora de parlar de convivència i de realitzacions personals i col·lectives. Però dos conceptes resultaran sempre i en tot lloc indiscutibles, en aquest sentit: “habitatge digne”, que aixoplugui els ser humans de qualsevol adversitat natural, i, sobretot, “caliu personal”, entre els individus propers o no tan propers.
Condicions per a una vida que pugui ser equivalent a una existència decorosa. Nosaltres tenim “llar” i “escalf” gairebé garantits. Moltes persones no. Col·laborar doncs avui amb l’ACNUR (acnur.es) és un deure ineludible.
