Escric a mitja Quaresma. En conversa amb els amics, dir que avui no menjo carn perquè faig abstinència no s’entén; més aviat se te’n riuen, no hi veuen cap sentit. Recorden que abans l’Església ho exigia amb gran rigor a tota persona cristiana. Se li donava un sentit negatiu de penitència i el d’obediència cega i no ens varen acostumar a la renuncia positiva i voluntària d’un dret o d’una possibilitat. Segurament, si hi pensem, trobarem altres motivacions positives per practicar avui l’abstinència de carn.
Els nutricionistes diuen que mengem més carn de la que cal; en una dieta equilibrada la carn hauria d’aparèixer dos o tres cops per setmana. Això ens portaria a moltes avantatges. La primera per a la nostra salut personal i la segona per solidaritat amb els mil milions de persones desnodrides que hi ha al món segons la FAO, les quaranta mil que moren diàriament de gana i les que escassament mengen un tros de carn una vegada al mes. Però a més hauríem de saber que per “fer” un quilo de carn de porc aquest haurà de menjar 2-3 quilos de pinso i si es tracta de vedella entre set i dotze quilos. Els vegetals produeixen proteïnes i els animals ens les concentren en la seva carn i en un món on massa gent passa gana no és ni just ni racional que es dediquin grans extensions de terrenys fèrtil a la alimentació del bestiar que després els no pobres del Nord ens menjarem en filets i en quantitats que no necessitem. Però, a més, hem de saber que una part molt important dels gasos d’efecte hivernacle que danyen el planeta provenen de la cria intensiva del bestiar i de l’excés de fertilitzants per la colza i el blat de moro necessaris per aquest tipus d’alimentació.
Déu n’hi do si hi ha raons que ens ajuden a reflexionar sobre la conveniència de l’abstinència per Quaresma i per tot l’any!
