Des que han aparegut els auriculars sense fils, siguin airpods o de qualsevol altra marca, sembla que la tendència de consumir contingut digital durant els moments del dia poc estimulants ha augmentat. L’àmbit estrella és el transport públic, especialment el metro, però també ho observo en escenaris a priori estimulants, com ho és el gimnàs, on ja hi ha música de fons i munts de gent. Tanmateix, aquesta conducta aparentment innòcua també la detecto en activitats que haurien de ser sagrades, com passejar el gos, fer senderisme o passejar la teva criatura amb el cotxet. Totes aquestes persones amb què em creuo, a part d’anar encorbades, solen consultar simultàniament el Whatsapp, l’Instagram, el TikTok i Twitter. Però també n’hi ha que directament miren una sèrie, esports o que consulten prolongadament com està la borsa, vols barats per Setmana Santa o les calories cremades durant el dia. És a dir, entenc per consumir contingut digital tant l’acció de mirar el mòbil com la de dur auriculars sense mirar cap pantalla.
Des d’una perspectiva encara més íntima, tinc un company de pis que, quan es desperta, el primer que fa, a part de beure el seu cafè imprescindible, és agafar el mòbil i entrar a Instagram i Whatsapp, revisar matches a Tinder i Bumble, i en el millor dels casos, entrar a Twitter o a algun diari. Són els primers estímuls que processa el seu cervell cada dia només despertar-se. Però també quan va al gimnàs, quan se’n va a comprar o si estén la roba o frega els plats es posa música de fons, sigui amb auriculars o amb un altaveu. Abans d’adormir-se, cada nit, es posa a mirar una sèrie o una pel·lícula a la televisió que té instal·lada a la seva habitació.
Allò que probablement tenen en comú tant el meu company de pis com la gent que reprodueix el mateix comportament a la via pública és que no volen enfrontar-se al silenci de determinades situacions o activitats individuals. Concretament, aquesta situació els és incòmoda perquè els du a entrar en contacte amb el seu món interior, alhora que la realitat externa els proporciona estímuls molt menys potents. Certament, eliminar els estímuls digitals en activitats o contextos “avorrits” és una acció que pot ser àrdua al principi, ja que implica posar-se límits i assumir que trigarem molt a sentir-nos bé. De fet, moltes d’aquestes activitats, per si soles, no solen proporcionar cap mena de plaer fins al final, i a vegades és un plaer molt discret en comparació amb allò que ens pot brindar una pantalla o escoltar la veu d’un tercer.
Per exemple, llegir requereix plena concentració en una sola tasca i, alhora, un no sap quan arribarà el fet interessant o emocionant, si a la següent pàgina o al cap de deu, alhora que cal fer l’esforç de seguir el fil conductor del text. A més, els llibres no contenen imatges excitants ni tampoc notificacions, només lletres que es mantenen estàtiques. Tancar la pantalla de qualsevol dispositiu electrònic i posar-se a llegir o a dormir també implica interrompre una activitat altament plaent per dirigir-se a una altra més insulsa. En altres paraules, requereix regular-se un mateix i posposar la recompensa. En el cas d’anar a dormir, aquesta seria poder veure néixer el dia i sentir-se ple d’energia. Aquest esforç de deixar per més endavant allò que ens fa sentir bé és la clau de volta, ja que si ho repetim en el temps reforcem la nostra escorça prefrontal, que és l’àrea cerebral relacionada amb el control dels impulsos més primaris, l’ús del llenguatge, la planificació i la racionalitat. És el que ens permet prendre decisions lògiques o més adaptatives en lloc de respondre com autòmats.
Els elements més valuosos que ens pot oferir l’absència d’estímuls són la disciplina, l’autoconeixement i la llibertat
Obeir els impulsos més fervents, en canvi, ens converteix en esclaus d’allò que el cos i la ment ens demanen per defecte, que a la llarga és sobreviure, (que comporta estalviar energia física i mental), i reproduir-nos. Ens convertim en persones reactives i dependents en lloc de gaudir d’un autogovern interior. El neurotransmissor encarregat que estiguem a l’aguait i desitjosos dels estímuls relacionats amb aquests dos objectius, tal com he citat en altres articles, és la dopamina. Si cada vegada ens costa més implicar-nos en tasques que impliquen concentració, renunciar a una recompensa o vèncer una incomoditat o el silenci extern, és probable que n’hàgim alterat la segregació correcta. I normalment, allò que ens fa créixer com a persones són aquesta mena d’activitats i, sobretot, la capacitat d’enfocar-nos-hi un mínim de temps i repetir-les sovint.
En definitiva, els elements més valuosos que ens pot oferir l’absència d’estímuls (externs, ja que la nostra ment és difícil de silenciar) són la disciplina, l’autoconeixement i la llibertat. La disciplina la identifiquem quan podem prescindir de recompenses i estímuls plaents per executar i mantenir en el temps activitats que inicialment no ve de gust fer-les, com posar-se a netejar o fer esport en silenci tot just despertar-nos. Quant a l’autoconeixement, l’absència d’estímuls externs ens permet observar els nostres pensaments, o reflexionar sobre la nostra conducta, accions que solen ser el primer pas per assolir un major estat de lucidesa i entendre millor les nostres circumstàncies vitals.
Pel que fa a la llibertat, crec que és indiscutible que gran part de l’èxit actual de la tecnologia digital es deu al fet que ens ofereix “joguines” i passatemps que ens fan més suportables la incomoditat d’estar només amb nosaltres mateixos quan fem determinades activitats (els llibres no els incloc perquè tal com he argumentat abans, són molt menys estimulants). El dia que ens deixem el mòbil o no hi ha cobertura és quan aleshores aflora l’ansietat perquè no comptem amb l’analgèsic amb què ocultem la nostra veu interior. No haver de dependre’n per suportar qualsevol situació “monòtona” o “avorrida” és ser amo d’un mateix.
Vull deixar clar, tot i això, que en determinats contextos en què no podem llegir un llibre i alhora no ens podem relaxar totalment, com quan conduïm, consumir contingut digital pot ser una molt bona elecció. També en l’àmbit del rendiment esportiu, un estímul com la música pot fer més suportable la fatiga i fer-nos rendir més. O simplement quan volem informar-nos sobre un tema que realment ens interessa. No obstant això, crec que és important trobar uns minuts al dia, i si poden ser hores millor, en què ens alliberem de qualsevol dispositiu electrònic i en què estiguem sols amb nosaltres mateixos i ens familiaritzem amb el nostre diàleg interior, de manera que el sapiguem controlar i fins i tot gaudir. I com en més activitats quotidianes puguem fer-ho, millor.
Ens adonarem de tot allò que habita en la nostra ment i potser entendrem millor la nostra conducta. A més, també ens adonarem que gairebé tots els contextos en què la majoria de gent mira el mòbil per “entretenir-se” són ideals per llegir, per observar el comportament de la societat, el paisatge, reflexionar sobre qualsevol aspecte o fer amb molta més cura i excel·lència qualsevol tasca amb què ens hàgim compromès.
