Una foto d’una primera abraçada després de mesos de distanciament ha guanyat el World Press Photo. La imatge del danès Mads Nissen capta el moment en què la brasilera Rosa Luzia Lunardi, de 85 anys, rep una abraçada de la seva cuidadora Adriana Silva da Costa Souza. La imatge va ser feta a la residència Viva Bem de Sâo Paulo i, segons el seu autor, “parla d’esperança i d’amor en temps difícils”.
La covid-19 ens ha distanciat socialment i ha convertit les abraçades en gestos molt limitats, clandestins fins i tot, o inexistents. En els darrers dotze mesos, un gest tan quotidià com una abraçada ha anat guanyant una càrrega simbòlica i emotiva.
Ha hagut d’arribar la pandèmia per adonar-nos de la importància del tacte per la nostra salut física i mental, i en aquests mesos hem pogut veure l’impacte negatiu de veure’ns privats d’aquest sentit. De fet, una enquesta realitzada al Regne Unit situa les abraçades en el quart lloc de les coses que la gent espera fer quan s’acabin les mesures de distanciament, només per darrere de visitar la família, els amics i tornar als restaurants.
En un article recentment publicat al The Guardian, la doctora en neurociència del comportament Susannah Walker explicava les raons per les quals els humans necessitem el tacte d’altres persones: naixem desemparats i des del principi depenem dels altres per alimentar-nos, mantenir-nos calents i reconfortar-nos quan estem angoixats. Com tots els mamífers, estem predisposats de manera innata a buscar contacte físic per garantir la nostra pròpia supervivència.
Així, per exemple, el contacte pell a pell entre una mare i el seu nadó ajuda a regular el ritme cardíac i respiratori del nounat, redueix els nivells d’hormones de l’estrès, afavoreix el creixement i dona forma al cervell. A mesura que ens fem grans, el tacte juga un paper important en la formació i manteniment de les relacions socials. Les abraçades tenen un poder tranquil·litzador. L’efecte és sempre compartit i no és exclusiu dels humans. També es produeix, per exemple, quan acariciem un gos. Això explica perquè aquests mesos han crescut les adopcions d’animals.
Hem passat molts mesos amb escassedat de tacte. L’arribada de les vacunes ens obre el camí a l’esperança perquè ens anuncia que el moment de tornar-nos a abraçar el tenim a tocar.
