Per què creiem en Déu? Quina pregunta més complicada de respondre! O potser la pregunta hauria d’ésser: “Per què hem de creure en algú o alguna cosa?”. Tot en aquesta vida ha de tenir un objectiu, una fita on cal arribar i alhora ha de tenir una font d’inspiració, una motivació que ens impulsi endavant per aconseguir aquest objectiu. La pròpia vida, doncs, és una d’aquestes coses que necessiten una finalitat, que no sigui dir que “vivim el dia a dia” i com si fos només un “anar fent”. Les persones que ens diem creients, siguem de qualsevol religió, volem imitar el model del Déu que ens ha donat la vida, que en els cas dels cristians és representat per Jesucrist, un home com nosaltres.
Actualment vivim una vida bastant –per no dir molt– caòtica, ens trobem que sempre anem atabalats, plens de pressions i d’obligacions que no ens deixen fruir de la vida… fins a un punt en què diem “prou!” I llavors és quan necessitem seure, reposar i refrescar-nos, per poder continuar aquest camí. És aquí quan trobem la presència de Déu gràcies a la nostra fe, perquè creiem en Ell i tal com ens diu l’evangeli del tercer diumenge de Quaresma (llegiu Jesús i la samaritana: Jn 4, 1-42) “Ell és la font d’aigua viva, la que fa que mai més tinguem set”. Però… de quina set ens està parlant? Es refereix a la set de Déu, a les ganes de beure una aigua que no serveix només per calmar els nostres desitjos durant un parell de minuts, sinó per a tota la nostra vida.
Podríem dir que quan ens trobem en aquesta situació i descobrim aquesta font, tot canvia de color. Veiem la vida amb uns altres ulls, perquè tenim una esperança: aquestes paraules vénen de Déu Pare, Jesús les va pronunciar durant les seves trobades amb els homes i dones del seu temps i amb l’ajuda de l’Esperit Sant aquestes paraules entren en el nostre cor, es poden fer realitat amb el treball de les persones. Que no calen miracles del cel per aconseguir-ho! I sabeu que vol dir això? Vol dir que Déu espera una gran feina per part nostra, perquè nosaltres som part d’aquest engranatge que ha de moure el món.
Jo, personalment, vaig descobrir que tenia aquesta missió quan vaig conéixer un grup de joves d’una parròquia de Santo Domingo, a la República Dominicana. La vaig reviure amb els joves de la parròquia de Sant Josep a Mataró. La torno a descobrir cada vegada que visito la comunitat del germans de Taizé a França, on milers de joves de diversos països i creences s’hi troben per parlar de la seva Fe. I justament d’això és del que nosaltres –vosaltres que llegiu i jo que escric– parlem avui a través d’aquestes línies. Perquè Déu busca moltes maneres de comunicar-nos els seus projectes, i precisament és aquesta Fe que tenim en Ell la que ens fa de vincle, la que ens uneix a tots, encara que no ens haguem vist mai cara a cara, i que possiblement no ho arribem a fer.
Per tot això, jo només us puc dir una cosa molt senzilla: no deixeu mai de creure en quelcom. Sigui en Déu, sigui en la Pau del món o bé en el fet que els homes i dones d’aquest planeta hem d’ésser els constructors d’un lloc millor. Llavors, quan tinguem clar en què creiem, no deixem d’esforçar-nos, lluitar i treballar per aquesta causa; respectant en tot moment en què creuen els altres, ja que per això Déu ens va fer lliures. I sobretot “fem pinya”, fem comunitat, perquè diuen que “la unió fa la força” i “com més serem més riurem”.
Jo crec en Déu i en l’Església feta per persones com vosaltres i com jo. Em sento feliç havent triat el meu camí com a cristià. Trieu el punt fins allà on voleu arribar, agafeu uns bons amics de la mà i camineu…
