El cinema fa història, ensenya història i ajuda a preservar-la. La història és memòria.
En cinema, el flashback és el recurs narratiu que ens permet fer un salt en el temps i evocar el passat. Aquesta forma narrativa trenca amb el relat cronològic i ens trasllada a un temps anterior, per recuperar un record del passat o reviure un fet que ja ha tingut lloc. Podem entendre el flashback, per tant, com la forma narrativa més propera a la memòria. El fet cinematogràfic en si, el relat d’una història en imatges, també es pot entendre com la memòria d’aquestes, de la gent que hi apareix, del moment en què van ser filmades. Pensem, per exemple, en el primer cinema mut, en les imatges filmades pels germans Lumière, les quals ens han permès conservar records de la vida d’ara fa cent anys. Hi ha pel•lícules, d’altra banda, que tenen la memòria com a tema central. Un hombre sin pasado, d’Aki Kaurismaki, o la mítica Memento, de Christopher Nolan, ens parlen de les dificultats de l’home quan perd la seva memòria, i en conseqüència, es desdibuixa la seva identitat.
Però resulta més interessant la contribució cinematogràfica a la recu-peració de la memòria històrica. Les pel•lícules d’època i el cinema de caràcter i contingut ‘polític’, principalment, no deixa de ser també un cinema de la memòria, que ajuda a recordar episodis del nostre passat i a reivindicar la memòria col•lectiva, a rellegir la nostra història i, perquè no dir-ho, a fixar en l’espectador unes línies i uns relats determinats en aquesta. Quin record podem tenir, si no ho hem viscut, de la revolució italiana, la russa o el desembarcament de Normandia? Potser, només, el que prové de Novecento, El acorazado Potemkin o Salvar al Soldado Ryan, per posar tres exemples. I un cas més proper, el cinema no ha servit per fer justícia amb les víctimes més silenciades de la Guerra Civil Espanyola? Perquè tal i com va dir el director Robert Rossellini, referint-se a la seva mítica Roma, ciudad abierta, “el cinema hauria de ser un mitjà com qualsevol altre, potser el més valuós de tots, d’escriure la història”. I escriure la història és preservar-ne la seva memòria.
