El cinema i la televisió no han quedat al marge de com les TIC han canviat la forma de relacionar-nos.
Que internet, Facebook o Twitter han canviat la forma de relacionar-nos, no és novetat. Però no és menys veritat que les relacions que es basen en la virtualitat són, en la majoria dels casos, tan fràgils i líquides com els temps que ens ha tocat viure. De la paradoxa sobre les relacions a les xarxes socials en parla, amb força lucidesa, La red social, la pel·lícula de David Fincher que mostra precisament com va néixer Facebook. El creador de la sèrie El ala oeste de la casa blanca, Aaron Sorkin, està al darrera del guió d’aquest film arriscat, perquè no ha passat ni tan sols una dècada des de que Mark Zuckerberg impulsés, a despit i després d’un suposat desengany sentimental, la xarxa social que ara sembla determinar el tipus de relacions líquides que s’imposen en la nostra societat digital. A banda de mostrar el procés de fundació i creixement de Facebook, el més colpidor de la pel•lícula és la trista constatació que, tot i haver-se fet milionari posant en contacte a milers i milions de persones, el creador d’aquesta xarxa social no ha pogut evitar el fracàs de les seves pròpies relacions personals. Potser a La red social li manca distància històrica, però en tot cas, és un bon punt de partida per reflexionar sobre quin tipus de relacions s’estableixen entre les persones a través de Facebook.
I a banda del film de Fincher, no ha estat el cinema sinó una sèrie de televisió, com la britànica Black Mirror, la que proporciona una reflexió més profunda i crítica sobre les transformacions que l’era digital i el 2.0 estan operant en les nostres relacions personals i professionals. Amb una primera temporada integrada per tres únics però grandíssims capítols, i la segona temporada acabada d’estrenar al Regne Unit, Black Mirror ja ha estat capaç d’alertar de la trampa i la deshumanització que pot suposar viure de cara els “miralls negres” dels nostres ipads i smartphones enlloc de fer-ho mirant als ulls de les persones que ens envolten i amb els peus posats en el món real.
