Change.org recull cada any milions de signatures en suport a diferents causes socials.La plataforma ha aconseguit relacionar gent d’arreu del món a l’entorn diverses injustícies.
Gràcies a internet, des de casa, asseguts davant de l’ordinador, podem convertir-nos en petits grans herois. Només fa uns anys, fer una campanya de recollida de signatures per poder aconseguir canvis socials significatius significava hores i hores d’estada a carrers de ciutats demanant el suport dels transeünts. En canvi ara, milers i milers de signatures, en algunes ocasions més de cent mil, arribades d’arreu del món, es poden aconseguir a través de les noves tecnologies. La xarxa ha aconseguit relacionar i unir persones, fins ara completament desconegudes, per lluites justes que fins ara estaven aïllades per la geografia i la distància.
La plataforma que ha aconseguit aquest avenç ha estat Change.org, una web de peticions online oberta a tot el món que permet a qualsevol persona, de qualsevol lloc, iniciar una campanya de suport sobre qualsevol tema que li preocupi, ja sigui una mare que lluita per acabar amb l’assetjament que pateix la seva filla a l’escola, un grup de clients d’una entitat bancària que vol pressionar perquè aquesta elimini una comissió injusta, algú que demana que el govern espanyol no vengui armes a països amb nens soldats o un clam perquè no es repeteixi la tragèdia del Madrid Arena. Més de 2 milions de persones cada mes participen en aquesta pàgina web. “Des de Change.org ajudem a què la gent se n’adoni que té més poder del que pensa per canviar les coses”, explica Francisco Polo director a Espanya d’aquesta entitat. “De fet, cada dia, gràcies a la xarxa, veiem la transformació de desenes de persones, ja que quan algú penja una petició a Change.org i aquesta té èxit es transforma en un petit heroi social”, afegeix Polo.
De Stanford al món
La idea de crear aquesta pàgina web va ser de Ben Rattray i Mark Dimas, dos companys de la Universitat de Stanford, l’any 2007. La seva voluntat era poder canviar realitats properes. Durant els primers anys van intentar recollir de fons i generar grups de voluntaris online, però no va ser fins el 2010, que la pàgina va funcionar quan es van concentrar en ser un centre de relació de ciutadans on es captessin peticions pel canvi social. A partir del 2011, la web es va internacionalitzar, amb equips a Espanya, Regne Unit i Austràlia, superant un any després, la seva presència a més de vint països.
Però si de vegades ens sembla que una signatura no ha de servir de res, l’experiència de Change.org ens demostra que la unió de milions de rúbriques pot ser una eina molt poderosa per aconseguir grans canvis. Per exemple, després de passar trenta-sis anys a la presó per delictes comuns, les germanes de Miguel Montes van aconseguir l’indult del seu germà gràcies a 50.000 firmes aconseguides a través d’aquesta pàgina. Als Estats Units, una cangur de 22 anys, Molly Katchpole, va aconseguir que 300.000 persones avalessin una petició que va fer perquè el Bank of America retirés el 2011 una comissió mensual de 5 dòlars que volia cobrar per les targetes de dèbit. L’entitat bancària, davant la pressió popular, es va fer enrere. La web també ha ajudat a internacionalitzar moltes causes. Per exemple, el 2011, Ndumie Funda, una dona lesbiana sud-africana, va fer una petició al seu govern perquè investigués les “violacions correctives”. Aquesta va rebre el suport de 171.000 persones de 175 països i el tema va acabar assolint ressò internacional.
En resum, Change.org ha demostrat la seva eficàcia gràcies a tres elements: ha connectat persones d’arreu del món al voltant de desenes de causes per les quals lluitar, ha demostrat que una persona es pot convertir en heroïna social amb el suport de la col•lectivitat i, finalment, ha donat veu a injustícies fins ara amagades. “Fins ara hi havia quatre o cinc grans causes al món per les quals lluitar, però ara pots triar entre 5 mil, perquè totes s’evoquen en un espai comú: internet”, explica el representant de l’entitat a Espanya.
De fet, la qüestió segueix sent encara que sigui virtualment, no quedar-se mai de braços plegats.
