El professor d’ètica ens recorda els punts bàsics del document “Invariables”, molt actual encara avui.
Endreçant papers antics retrobo un exemplar d’ una revista de l’ escola on he treballat tota la vida . Parla de les denominades “Invariables” de Célestin Freinet (1896-1966), un mestre de la França del segle passat. He donat, sempre, molta importància a aquest document que és tot un clàssic en el món educatiu perquè recull principis que haurien de ser guia per als educadors d’avui i de sempre. Freinet diu que l’ infant és de la mateixa naturalesa que l’ adult, que ser més gran no significa necessàriament estar per sobre de ningú, que a ningú no li agrada ser tractat autoritàriament, que tots volem escollir el nostre treball, que cal motivar l’ esforç i que l’ escolàstica tradicional està ja superada.
Afegeix que tothom vol tenir èxit i que el joc no és inherent en la vida de l’infant, sinó el treball propi. Que l’observació l’ explicació i la demostració haurien de ser pauta i norma de tots. Que les adquisicions s’assimilen per l’experiència. Que a ningú no li agrada escoltar lliçons ex càtedra. Segueix dient Freinet que la intel·ligència no és una facultat específica sinó que depèn en bona part d’ altres elements vitals de l’individu. Que el control i la sanció són considerats sovint uns atemptats contra la dignitat, sobretot si s’ exerceixen en públic. Que les qualificacions són sempre un error. I que,per educar cal parlar el mínim possible i estimular el treball cooperatiu. Que el necessari ordre i disciplina no s’ han de veure com una imposició. Que la sobrecàrrega de tasques i treballs són un error pedagògic i que el contacte alumne-professor s’ ha d’ intuir com el primer exemple del treball d’equip. Per acabar, que la democràcia s’edifica construint-la des de l’escola i que l’ esperança i l’optimisme han de ser sempre presents en la vida educativa.
Us recomano una lectura del document, que complirà aviat cinquanta anys! Són sentències contundents i agosarades que sempre m’han fet pensar molt. En uns moments en què sembla que el món educatiu retorni als paràmetres i als criteris de l’ escola autoritària i dirigida des de dalt, les denominades “invariables” de Freinet suposen una alenada d’ aire fres i renovador que encaixen amb tota la història de la renovació pedagògica del nostre país ara sovint incomprès i menystingut. Que ho escolti qui ho hagi d’ escoltar.
