Aquesta vegada deixem casa nostra i el crític d’art proposa una ruta per la Toscana italiana seguint l’obra de Piero della Francesca, pintor renaixentista.
Busqueu una excusa per visitar la Toscana, en especial la zona d’Arezzo. Us en dono una: la ruta de Piero della Francesca (San Sepolcro, 1415-1492), un dels pintors renaixentistes més singulars i importants de Florència, tot i no haver treballat mai pels Mèdici i pràcticament sense haver-se mogut de casa.
La ruta dura un dia. Cal començar per la població natal, Sansepolcro, prop del Tíber. Al Museo Civico hi podreu trobar, a banda d’un parell de frescos seus, la famosa Ressurrecció de Crist (1450-1463), una peça d’una qualitat excepcional que representa el moment en què Crist s’alça sobre el sepulcre mentre quatre soldats dormen. No us quedeu només amb la lectura tècnica, que és el primer que ens impressiona. Fixeu-vos en la necessitat d’omplir el buit narratiu i, en segon lloc, en la radical humanitat amb què ho fa. El que no podem dir, necessàriament ho haurem de fer a través de la presència humana, tot i que la humanitat resti adormida. És com el Reneixement entén la ressurrecció.
Us recomano que pareu a dinar a Anghiari. Ja tocant a Umbria, aneu a Monterchi, el poble originari de la mare de Piero, al museu on hi ha la Madona del Part (1450-1455). Una jove bellíssima que assenyala una obertura central, blanca, vertical, al mig del seu radiant vestit de lapislàtzuli. De la Ressurrecció hem retrocedit a l’esperança, a aquest tall vertical de fecunditat, de ruptura, d’aventura.
Finalment, aneu a veure els frescos que hi ha a l’absis de la basílica de Sant Francesc d’Arezzo, on hi ha representada la Llegenda de la Vera Creu (1452-1466). La creu de Crist, diu la llegenda, tindria l’origen a l’arbre prohibit del paradís i encara existiria. De nou, les ganes d’humanitzar el que ignorem, de donar continuïtat narrativa (o científica) als símbols, que ens persegueix a Occident. I, de nou, l’enorme desplegament d’humanitat que permet el complex programa de Piero. Poder, batalles, passions, contemplació… el reguitzell de possibilitats al voltant d’aquesta llegenda dibuixen l’home polidèdric, no només en sentit estricte, i de la seva multiplicitat de perspectives.
L’endemà arribeu-vos fins a Florència. A la galeria dels Ufizzi, contempleu el Díptic dels ducs d’Urbino (1472?). veureu a quin extrem de síntesi arriba aquesta multiplicitat. No en va es considera inspirador del cubisme. Aleshores sí, ja podreu menjar-vos un gelat en honor de Piero.
