A Un trozo invisible de este mundo durant més d’una hora l’espectador se sent víctima: de les dictadures, de les fronteres, de la pobresa, del racisme, de la injustícia… víctima, en definitiva.
Com les maletes que flueixen per la cinta del centre de l’escenari -excepcional joc escenogràfic i simbòlic de l’exili i de la immigració- en aquesta obra cinc personatges, amb nexes en comú, ens expliquen la seva història: un agent de policia d’un centre d’internament d’immigrants, un immigrant que truca a casa des d’un locutori, una dona subsahariana que treballa a Europa, un torturat a l’Argentina i un exiliat polític. L’esplèndida interpretació de Juan Diego Bottto i els textos punyents amb una justa dosi de realisme, drama, humor i sarcasme capten l’espectador fins al punt que les paraules et fan sentir indigne i mesquí pel fet de formar part i partícep d’una societat tan hipòcrita. No és estrany que després d’un any de gira l’espectacle torni a la cartellera de Madrid amb sis nominacions als premis Max sota al braç.
Històries de maletes
