Benvolguts,
No podem malbaratar res; res és gratuït i tots els recursos són necessaris. Qualsevol acte, consum necessari, vital o superflu genera una despesa energètica que traiem d’aquest gran rebost que és el món. Quan viatgem i obrim els ulls a altres realitats millors o més precàries que les nostres, hauríem de fer l’esforç de fer-nos nostre aquell bocí de món, mirar-lo amb els ulls que mirem les coses que estimem, que ens pertanyen, que formen part del nostre paisatge.
Imagino la humanitat vivim en un gran vaixell, sense compartiments estancs: si un camarot queda inundat d’aigua, mica en mica tota la nau se’n ressentirà i la nau s’enfonsarà amb més o menys rapidesa.
Si en un racó de món hi ha problemes la resta cal que aboqui les energies necessàries per pal·liar la situació; res ens pot ser aliè. No cal fer diferències entre desastres naturals, com problemes generats pel mal ús que en fem del nostre habitat natural. Caldrà doncs abocar esforços perquè arreu hi hagi unes excel·lents condicions per viure i desenvolupar-se harmònicament. Aquí hi cabem tots, cadascú té bitllet de primera; no existeix la segona classe. I si així no ho creiem, tampoc creiem que un altre món al que hem trobat és possible.
Tots som art i part del planeta. L’aigua, la llum, els aliments… tot és energia que es transforma. D’això parla el valor d’aquest mes, de saber administrar la riquesa que ens dóna el Planeta Blau per viure i créixer. Nosaltres i els nostres successors… pensar en el present tenint en compte el futur ens fa millors persones. No hi ha cap mare que s’afartaria de menjar i no en deixaria pel seu fill. Alguns vendran arguments per justificar la seva fam incontrolable, però no hi ha més foc que el que crema i els fruits i la riquesa són els que són i cal que tota la humanitat els puguin gaudir.
Sostenibilitat
