L’autora de ‘Els límits del creixement’ va obrir el debat sobre el gradual malbaratament dels recursos que ofereix la naturalesa
Sostenibilitat. Paraula de múltiples equivalències o polifacètics sinònims. He elegit, en aquesta ocasió, una persona que es va distingir per l’elaboració d’una teoria capdavantera que donava resposta a la situació general derivada de la crisi del petroli dels anys setanta i que va enterbolir el panorama econòmic, social, polític, cultural i mediambiental del moment.
La Dra. Donella Meadows formava part de l’equip que treballava per al denominat Club de Roma (iniciat l’ any 1968, per Alexander King i Aurelio Peccei) i va escriure Els límits del creixement, un clàssic que recollí diferents estudis de tendències globals a llarg termini. El llibre (signat també per Dennis L. Meadows, per Jorgen Randers i per William W. Behrens) va generar debats sobre els límits de la capacitat del nostre planeta per suportar la contínua expansió en tots els ordres del gènere humà, debat més viu que mai. El llibre va ser manual de treball per a diferents promocions i el seu contingut seria des de llavors tingut sempre en consideració en múltiples estudis acadèmics, iniciatives governamentals o tractats internacionals.
Diagnòstic discutit i discutible. Consideracions però que causaren el seu impacte en aquell moment, que no han deixat de ser reiteradament exposades en diferents fòrums i que interrelacionen cinc gèneres de variables: l’increment de la població mundial, la disponibilitat dels recursos naturals, el creixement del capital i la producció de béns industrials, l’obtenció d’aliments i la contaminació ambiental.
El llibre planteja la necessitat d’aturar el gradual malbaratament dels recursos que ens ofereix la pròpia naturalesa i l’obligatorietat inajornable de canviar d’estils de vida personals i col·lectius, d’acord amb les directrius dels diferents organismes internacionals, que hi tenen competències, com els que deriven de les pròpies Nacions Unides.
“Pensar en global i actuar en local”. El lema ja conegut és també aplicable al cas que ens ocupa. Sense dilacions de cap ordre. Els canvis globals necessaris han de partir d’unes actituds i d’uns compromisos que comencin en nosaltres mateixos.
