Veïns

“Neighbours, everybody needs good neighbours / with a little understanding, you can find the perfect blend. / Neighbours, should be there for one another… / That’s when good neighbours become good friends” (Veïns, tothom necessita bons veïns / amb una mica d’entesa es pot trobar la barreja perfecta. / Veïns, haurien de ser-hi els uns per als altres… / Així és quan els bons veïns esdevenen bons amics) Com els de la sèrie: tothom necessita bons veïns. Els de l’escala, els de la casa. Els de tota la vida o els dels caps de setmana. Els de taula a l’escola o en un restaurant; els de viatge, els d’una experiència. Però sobretot, els bons de debò, cal que siguin els veïns de casa. Els que sentim llevar-se si les parets són de fullola. Els que en coneixem els noms, vida i miracles i els que amb prou feines ens diem bon dia. Els que ens han vist créixer ben a prop de casa. Els veïns de tota la vida o nouvinguts, amb qui convivim per la força de la societat vertical o per la proximitat. Amb els que jugàvem al carrer o ens feien favors. Veïns que han fet gairebé de tiets, d’avis… Que ens posaven un plat a taula o ens guardaven postres. Que feien dels sopars de carrer una festa, que ens portaven un record dels seus viatges. Els veïns que veuen passar els anys amb nosaltres i que enyorem quan deixen de ser-ne.