Oriol Pla tenia sis anys quan, amb la seva germana Diana, va començar a participar en els espectacles de la companyia Teatre Tot Terreny, liderada per Quimet Pla i Núria Solina. Els seus pares. Al final de l’espectacle “Travy”, Pla mostrava vídeos d’aquella època com una prova de l’explotació infantil que, amb entranyable ironia, denunciava que va patir quan era petit.
Vint-i-sis anys més tard, aquest mes de novembre, va rebre a Nova York l’Emmy Internacional a millor actor pel seu paper a la sèrie “Yo adicto”.
Famós pels seus papers al cinema i a la televisió, Oriol Pla ve d’una família històrica del teatre català que, durant anys, ha treballat amb discreció per escenaris, carpes i carrers de tot el país. En certa manera, el fill petit s’emporta ara la fama que injustament s’ha negat a una família que ha tingut més papers secundaris que protagonistes.
Pla ha reivindicat sempre que, per sobre de tot, ell continua sent un pallasso. Ho va demostrar l’any 2018, quan el Teatre Lliure li va donar total llibertat per crear un espectacle i ell va decidir homenatjar la seva família. I així va néixer “Travy”: una reunió familiar per homenatjar el pallasso Sibartini que es converteix en un caòtic xoc generacional.
I ho va tornar a demostrar en el discurs d’agraïment per l’Emmy, quan en una barreja de català i anglès, va traslladar als carrers de Manhattan els Travy, una nissaga teatral on, al voltant d’una taula amb pa, tomàquet, oli, sal i nassos de pallasso, s’hi troben un fundador de Comediants, una fundadora del Circ Cric, una ballarina i clown i, des de fa pocs dies, un guanyador d’un Emmy.
