Llicenciat en Ciències Polítiques i màster en anàlisi política, tot i haver nascut a Mataró, els dos últims anys els ha passat a Ceuta, on treballa assessorant una formació política. És un dels impulsors de l’entitat musulmana Al Ouahda, a la capital del Maresme.
Creus que el terrorisme pot trencar el treball d’integració que durant molts anys han intentat fer entitats com la que tu participes a Mataró?
Abans que res, volia destacar i subratllar la reacció de les comunitats musulmanes arreu de l’estat i especialment a Catalunya, on hi ha una comunitat musulmana important i creixent. La determinació i la fermesa amb què ha reaccionat contra aquests atemptats terroristes crec que és destacable i malauradament no ha rebut la cobertura mediàtica dels mitjans de comunicació que jo crec que li hauria d’haver correspost. Una reacció institucional i a nivell de carrer. Em refereixo a aquesta reacció de dir “islam i musulmans no és sinònim de terrorisme”. En cap moment la societat en general ha de caure en establir aquesta correlació, tot al contrari. I això malgrat que hi ha corrents extremes que l’únic que volen és crear una sensació de conflicte, una tensió, que en absolut ens ajuda a crear i mantenir aquest ambient de confiança i a construir una societat de tots, aquest respecte i tolerància entre diferents creences ideològiques, identitàries o religioses. Tots hem de treballar per mantenir aquesta societat diversa i plural.
Estat Islàmic, però, du a terme aquestes accions terroristes assegurant que ho fa a partir d’un Islam pur i original. Té algun fonament teològic, aquesta afirmació?
Cap ni un. La història de l’Islam existeix recollida en múltiples estudis. Per tant, qui vulgui estudiar l’Islam, pot fer-ho perfectament, sobretot també consultant l’Alcorà i la pròpia Sunna. Per tant, dir o afirmar, que el mal anomenat Estat Islàmic fonamenta la seva acció en l’Islam és injust i mancat de rigor. Terrorisme és terror, odi, mort i Islam és pau. Per tant, dur a la mateixa definició aquest concepte és contradictori. L’Estat Islàmic, com el coneixem avi en dia, és una desviació més de l’Islam. No és la primera, n’hi ha hagut diverses, de visions pròpies, no compartides per la immensa majories d’ulemes i muftís del món islàmic, no només ara sinó en els principis de l’islam. En temps dels profetes i dels quatre califats, hi ha hagut també aquest tipus de desviacions extremes, de sectes, que s’apropiaven d’un ideari de l’islam que s’allunya del fonament de l’islam, que no es fonamenta en l’extremisme. Hi ha cinquanta mil membres d’aquesta organització i mil cinc-cents milions de musulmans! Hem arribat a uns nivell de sensacionalisme que el que fan és crear una psicosi social, que no tenim perquè acceptar. A Catalunya tenim mig milió de musulmans i que jo sàpiga no són pas terroristes…
Però ha d’entendre que és normal, que la gent s’espanti.
La gent no contrasta les notícies, per exemple. Jo he vist a Antena 3, en dos dies, dues fotos emeses per televisió que després ha resultat que no eren terroristes, un dels quals no eren ni musulmà… Hem d’anar molt en compte. La resposta al terror no ha de ser terror, més barbàrie; ha de ser més democràcia, més estat de dret i reafirmar els nostres valors, els nostres principis de tolerància i respecte.
També hi ha un vídeo d’un jove musulmà francès que afirma que són els propis musulmans són qui tenen la responsabilitat d’acabar amb aquesta onada de violència. Hi estaries d’acord?
D’acord però no del tot. La resposta la tenim els musulmans, en part, però la resposta l’ha de donar el conjunt de la societat. Si donem per certa aquesta afirmació, caurem en l’error de pensar que això “és una cosa de musulmans”. Aquests atemptats són una amenaça al model de convivència, a tota la societat. La resposta ha de ser ciutadana, en bloc, reafirmant que musulmans i no musulmans, creients i no creients, volem viure junts. En cap mitjà occidental s’ha fet esment dels musulmans que han caigut víctimes d’aquests atemptats terroristes; hi ha musulmans que han caigut a mans de l’EI, a París, eh? Ningú ha dit el nom d’aquesta gent. Per què no s’ha fet? Més del 90 per cent de les víctimes de l’Estat Islàmic són musulmanes. Ningú ho diu, això. Hem de conseqüents. I coherents. No podem portar aquesta bandera de la llibertat i al mateix temps ser el principal proveïdor d’armament d’aquests països i d’aquests grups o milícies, de manera que s’enriqueix aquestes organitzacions. La Conferència Episcopal Espanyola l’ha encertat amb això; no podem defensar la pau i ser dels principals proveïdors d’armes.
Què diries tu que atrau als joves que s’hi afegeixen, del discurs d’Estat Islàmic?
Mira, malauradament la política que s’aplica en la política antiterrorista és reactiva; esperem que tinguin lloc uns atemptats o una amenaça i llavors passem a l’acció. No estem sent proactius. No hem treballat les bases que donen lloc al sorgiment d’aquest radicalisme. No hem observats quins són els factors que fan que aquests joves se sentin atrets per aquests plantejaments. El plantejament, doncs, és totalment erroni. Posem en perill la vida de la gent que treballa en aquest àmbit, que sovint es troben en perills de situacions que es podien estalviar. A Catalunya s’ha estudiat perquè la comunitat musulmana acostuma a tenir conflictes amb la societat catalana: hi ha coexistència però no convivència. A les Festes Majors de la ciutat no veiem reflectida la diversitat cultural que hi ha a les ciutats, potser excepte Barcelona, que és un cas singular. No observem aquest modus operandi a les polítiques públiques de la resta de municipis. Hem de reflectir aquesta diversitat cultural. Hem de reconèixer aquestes identitats, donant-los presència a l’esfera pública.
Què sabem de la relació dels joves musulmans catalans amb l’Islam?
He participat en un estudi on vam seleccionar un grup de joves musulmans nascuts a Catalunya on els vam preguntar quina era la principal font per obtenir conèixer de l’Islam. Més d’un 40 per cent ho fan a través de Facebook. Per tant, una persona que no té els coneixements sòlids de la religió islàmica, de l’àrab, de la cultura arabo-islàmica, de la teologia islàmica… tot i això, aquesta persona entra a Google o a Facebook i qualsevol cosa que trobi que parli d’islam, la dóna per bona. Per tant la solució ha de passar per les escoles, per la formació. Més del 80 per cent d’aquestes persones a qui vam entrevistar tenia els pares analfabets; el coneixement que tenien de l’Islam era bàsic, cultural, molt simple. Per tant, qualsevol persona que arribi i intenti transmetre qualsevol missatge, pot ser fàcilment absorbida. Aquests joves que acaben ingressant a l’Estat Islàmic, per tant, acaben sent víctimes.
