L’historiador ens recorda el concepte de comunitat d’aquest poble que va viure el segle II a.C al costat del Mar Mort
Amb independència d’altres relats puntuals, poc historiats i relativament desconeguts per a la civilització judeocristiana, l’experiència comunitària del poble esseni sempre ha despertat l’atenció de diversos estudiosos.
Els essenis eren els membres d’una secta jueva fundada cap al segle II abans de la nostra era que es van establir a les riberes del Mar Mort. Aquesta gent vivia al desert, predicaven la fraternitat i el despreniment de les riqueses i celebraven ritus de purificació a base d’aigua. Si algú desitjava ser membre de la comunitat, havia de ser instruït, acceptat i després passar dos anys de prova per a poder ingressar-hi definitivament. Als qui feien el jurament i entraven a la comunitat se’ls exigia una vida consagrada a l’estudi de la Llei, la humilitat i la disciplina.
Els seus béns passaven a formar part de tota la comunitat, i els fruits del treball personal es distribuïen segons les necessitats de cada persona, deixant-ne una part per a auxiliar pobres, vídues, orfes, dones solteres, forasters i esclaus fugitius que, sense ser integrants de la comunitat, requerien ajuda. I duien a terme un estricte codi de disciplina basat en la correcció fraterna mútua.
El concepte de comunitat, ha anat canviant en el decurs dels temps. Les circums-tàncies econòmiques, socials, polítiques i culturals de cada poble han fet variar la definició, els continguts i les formes, preservant-ne els principis de fons inalterables. Només cal observar els relats evangèlics dels primers temps del cristianisme, els principis de les ordes monàstiques medievals, les visions dels humanistes, les interpretacions filosòfiques del Segle de les Llums, les sistemàtiques polítiques i socials del XIX, les aplicacions de determinats col·lectius dels nostres dies…
Al meu parer, un punt bàsic és comú a tot concepte de comunitat: la prevalença de les exigències del conjunt dels individus pel damunt dels interessos personals, sense menystenir els valors propis particulars o individuals. Difícil equilibri a interpretar en tot lloc i en cada moment. Heus aquí el repte.
