Durant les festes de Nadal, les trobades familiars es concentren i els vincles amb els pares i germans es renoven. Com a mínim aquest és el missatge que ens arriba a través dels productes culturals nadalencs de masses. Segons la darrera enquesta Valors socials i polítics a Catalunya, feta pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) el 2023, un 88 per cent dels enquestats destaquen la família com un element “molt important” per a les seves vides. I, a diferència d’altres valors, aquest no genera pràcticament cap mena de rebuig. Una xifra que pràcticament s’ha mantingut en la darrera dècada.
Ara bé, per què és tan important la família? I, sobretot, per què hem d’estimar-la? Més enllà de les nostres creences personals, com a membres d’una cultura filla de la tradició catòlica, ens han inculcat directament o indirectament —i, per tant, hem interioritzat— el quart manament que Déu va oferir als israelites a la muntanya del Mont Sinaí: “Honraràs el pare i la mare”. Un deure moral i fonamental que també és present en el judaisme i l’islam. Però és una obligació ètica estimar el pare i la mare? I, en general, tota la família?
És cert que sense els pares no hauríem existit mai. Ells ens han donat la vida. La família és el cercle més íntim i proper de la persona, per tant, l’integren els que ens coneixen millor i que sempre tindrem al costat. Però aquest vincle creat de forma aleatòria és suficient perquè els pares tinguin l’amor dels fills de forma garantida i incondicional? Dit d’una altra manera, si no hem pogut triar la família que tenim per què l’hem d’estimar? Confonem la gratitud i la lleialtat amb l’amor? Potser els pares no haurien de donar per fet l’amor dels fills.
Algunes persones desil·lusionades per la seva pròpia família se’n busquen o en troben una de paral·lela formada per amics o individus dels quals reben els valors que suposadament s’associen amb aquesta institució (estima, acollida, suport, etc.). I això ens porta a preguntar-nos: Els amics poden substituir una família? La família s’ha de “guanyar” el nostre amor? No és gaire habitual sentir persones que manifesten obertament que no estimen la seva família, potser perquè és un sentiment que ens genera una certa culpabilitat? Una ruptura sentimental amb els pares com es gestiona i com ens afecta? En definitiva, si el vostre fill us pregunta “per què t’haig d’estimar?”, què li respondríeu?
Fins i tot les coses considerades òbvies són qüestionables
