A Catalunya, l’experiència de les empreses i fàbriques recuperades pels seus treballadors forma part de la història. Ens hem de remuntar al 1979 quan la gestió de l’empresa d’electrodomèstics Numax fou recuperada pels seus treballadors. Malgrat l’esforç, l’entitat va haver de tancar.
No és fins l’inici de la crisi econòmica que aquest fenomen es multiplica a l’Estat Espanyol. Segons dades de la Confederació Europea de Cooperatives de Treball, de les 250.000 empreses que van haver de forçar el seu tancament a Espanya, només 75 van poder sobreviure gràcies al control dels seus treballadors. A Catalunya trobem el cas de Cuin Factory, a Vilanova i la Geltrú, on el mateix propie-tari es converteix en un membre més de la cooperativa. A Mataró, el cas de Musicoop, cooperativa creada pels 35 treballadors que van ser acomiadats de l’Escola de Música de Mataró i que, a dia d’avui, ja han aconseguit crear nous llocs de treball.
Però, sense dubte, si parlem d’empreses recuperades en forma de cooperatives autogestionades ens hem de fixar en l’Argentina, que ha recuperat 315 empreses, que representen més de 13.000 treballadors des de la crisi del corralito, a finals de desembre de 2001. Entre elles, l’emblemàtic Hotel Bauen de la cèntrica Avinguda Callao de Buenos Aires, rescatat pels seus vint treballadors un 21 de març de fa catorze anys. Per primer cop, el govern d’un país va entregar la propietat d’una empresa als 130 associats que actualment té la cooperativa del Bauen. El bloc de diputats de l’antic govern Kirchnerista va aprovar l’expropiació de l’empresa transferint totes les competències a la cooperativa. No obstant, amb l’arribada de Macri a la presidència del país, una amenaça de desallotjament posa en perill a l’hotel. Davant la capitalització del treball, el baluard és, una altra vegada, la resistència col·lectiva. El Bauen és de tots.
La resistència del Bauen
