L’expresident del Palau de la Música s’ha assegut aquest mes al banc dels acusats per l’espoli de la institució, un dels grans referents en la vida cultura catalana del segle XX.
La vida de Fèlix Millet i Tusell va canviar el 23 de juliol de 2009. El dia que els Mossos d’Esquadra van entrar al Palau de la Música per investigar el desviament de 35 milions d’euros, ell va sortir de l’històric edifici tapant-se amb un enorme paraigua de color blau, malgrat la calor que feia. Ha plogut molt i, després d’haver passat només tretze dies a la presó, Millet s’ha assegut aquest mes de març al banc dels acusats per l’espoli del Palau.
Amb un cognom de ressonàncies mítiques en el catalanisme cultural, Fèlix Maria Millet és el quart de cinc germans. Fill de l’empresari i fundador d’Òmnium Fèlix Millet i Maristany, de petit, la seva mare el va batejar com el “bitxitu”, pel que sembla, per la gran facilitat de sortir-se sempre amb la seva. Sigui veritat o llegenda, el que és clar el “bitxitu” va heretar molt més la capacitat de fer negocis del pare que no pas l’amor al país. Des dels caramels que li donava la mare i ell després venia als companys d’escola fins a cobrar als consogres la meitat del casament de la filla (tot i que el Palau l’havia pagat íntegrament), l’habilitat de fer diners de Millet ha quedat fora de qualsevol dubte.
Abans de treure’s el “Maria” del nom, el jove Fèlix Millet va marxar a la Guinea espanyola, on va passar dirigir una empresa familiar que explotava planta-cions de cafè i cacau. En el seu temps lliure, jugava a tennis i tocava el saxo en el grup Banana Boys. Quan el seu pare va morir, el banana boy va tornar cap a Barcelona i va ser escollit vicepresident de l’Orfeó Català. Al cap de poc ja n’era el president i va començar a actuar com si el Palau fos casa seva.
Darrere l’honorable façana de Domènech i Muntaner, alguna cosa feia pudor de podrit. A banda del seu enriquiment personal, Millet va contribuir també al presumpte finançament irregular de Convergència en la institucionalització del famós 3 per cent que, a l’hora de la veritat, era un 4… i ell se n’embutxacava l’1.
Ara, l’avi de 81 anys que necessita que el seu jardiner li empenyi la cadira de rodes i que la seva pròpia dona qualifica de “caràcter dificilet” és un heroi caigut, criticat públicament per dos dels seus germans. La seva cara rodona i les seves orelles sortides s’han convertit, per molts, en el rostre de la corrupció a Catalunya.
En aquests set anys i mig, Millet ha passat de tapar-se a moure’s públicament sense cap vergonya. Però també ha passat de rebre la gara-gara de la flor i la nata del país a sentir-se dir “lladre” i “xoriço” pel carrer. A l’espera de la sentència, necessitarà un paraigua ben gros per protegir-se del xàfec.
