L’experiència d’anar al museu

De museus n’hi ha de molts tipus, des dels més senzills com podria ser algun museu etnogràfic on s’explica com vivien els carrossers d’Arbúcies al segle passat als més complexos i conceptuals com el MACBA.

Crec que amb els nens es pot anar a qualsevol dels dos. No penso que al Museu de la Xocolata sí i al Museu Dalí no, penso que els nens tenen més capacitat d’abstracció i en general menys prejudicis que els adults i que ens poden sorprendre amb observacions simples però interessants d’algun objecte museístic. No serà cal fer-los patir una visita guiada als museus vaticans però sí deixar-los imaginar amb els quadres que allí se’ls presenten. Nosaltres, els adults, ens podem deixar portar per les seves impressions i donar la nostra opinió.

Imaginem un nen en una exposició de quadres, per exemple, de Dalí. Aquells elefants amb les potes allargades, aquells rellotges que semblen fondre’s o aquella noia tan bonica que ens dona l’esquena mirant fora a través de la finestra. Què deu estar pensant? O se m’ocorre que ens podem trobar a l’aeroport del Prat amb alguna escultura obesa d’en Botero, com a mínim als nens els farà riure si els ho indiquem.

En realitat l’important és no creure que als nens i nenes no els pot interessar l’art i la cultura per ser coses “de grans”. El que sí és segur és que si els inhibim en aquesta relació particular, a ells no els interessarà. De museus n’hi ha moltíssims i d’interessos dels infants també. Destinem, per tant, algun dia a anar a visitar algun museu sense por a l’avorriment.

Sí, hi ha museus pensats pels nens i les famílies, amb tallers i molt adaptats per a ells. Però el que jo proposo és que no menystinguem la capacitat imaginativa i abstractiva dels nens. Plantem-nos davant d’aquell llenç a veure que els fa sentir, llegim-los l’autor, el títol i alguna sinopsi. Segur que tots sabem el fàcil lligam que tenen amb les pantalles en general, pensades per ser-los atractives. Doncs bé, arrisquem una mica i deixem que aquell petit ens sorprengui amb algun comentari enginyós en algun museu més encaminat a adults. Així s’acostumaran a entrar al món de la interpretació, la qual sempre serà parcial perquè és subjectiva i per tant es va elaborant amb l’experiència. Aquesta és la principal diferència entre les pantalles i el que podem trobar en un museu: les pantalles ens ho donen tot mastegat i digerit, en canvi als museus es demana de la part de l’espectador i és molt recomanable acostumar a aquest exercici de sentit crític i també de deixar-se emportar per les sensacions. Ànims!