Amb el propòsit primigeni de ser un resguard davant les inclemències del temps i els éssers intrusos, les edificacions humanes, inicialment cabanes que van prendre el relleu a coves i abrics rocosos, han acompanyat l’ésser humà al llarg de la història, diversificant-se i evolucionant com un element més d’expressió cultural i reflex de la nostra organització social.
La vida humana, col·lectiva o familiar, nòmada o sedentària, s’ha desenvolupat des de l’antigor arreu del planeta a l’empara de construccions erigides a partir de la concurrència de bagatge cultural, coneixements tècnics i recursos disponibles; succeint-se així una infinitat d’habitatges i equipaments, edificats amb diferents propòsits: l’allotjament, l’emmagatzematge, el culte religiós, l’oci… Les societats s’han estructurat a partir de l’agrupació de tot aquest seguit d’edificacions. Dels poblats del neolític a les actuals metròpolis, passant per aldees, urbs romanes, etc.; els éssers humans hem realitzat les construccions les unes a prop de les altres per afavorir la nostra interrelació i la mancomunitat de serveis. Però, hem construït sempre amb seny? Ho fem avui en dia?
Accentuades pel comerç global i la millora del transport i empeses per un mercat poderós i d’expansió desfermada, les tècniques constructives modernes han propiciat posar al centre de l’edificació el factor econòmic i patrimonial, en detriment de l’humà. Amb tot, confrontada amb aquesta realitat, s’obre pas un nova cultura arquitectònica i urbanística: l’ecoarquitectura i la bioconstrucció. L’ecoarquitectura o arquitectura sostenible, promou un canvi de paradigma constructiu, en pro d’una edificació sostenible, saludable i assequible econòmicament, que es preocupa per la relació entre els edificis, el medi ambient i les persones que hi viuen i treballen. La bioconstrucció o construcció biològica és l’edificació aplicada que es fonamenta no només en criteris econòmics i tècnics sinó en una concepció ecològica de l’hàbitat i l’entorn humans, amb tecnologies que contemplen tant criteris de salut com criteris basats en la sostenibilitat dels recursos i el respecte pel medi.
Aquest nou enfocament fa especial èmfasi en els materials utilitzats; materials naturals i lliures de tòxics, que pretenen contribuir a millorar l’ambient interior de l’edificació, reduint l’impacte ambiental i minimitzant els residus al final de la seva vida útil, al ser reciclats, reutilitzats o bé reintroduïts al cicle natural. Construir amb terra crua i palla; estructures de fusta i canya; aïllaments de llana, suro, cel·lulosa i cotó; arrebossats de calç i argila; pintures i acabats naturals amb terres, ocres, resines i olis; no són pas pràctiques ancestrals o preindustrialitzades, sinó tècniques constructives avançades i eficients al nostre abast. Construïm a partir del bagatge cultural, coneixements tècnics i recursos que disposem; però fer-ho de manera eficient i sostenible és, com sempre, a les nostres mans.
Ecoarquitectura i bioconstrucció
