La República Democràtica del Congo és un país formalment democràtic, però els seus actuals governants es resisteixen a deixar el poder i exerceixen una repressió violenta sobre la població que es manifesta pacíficament. El president del país acabava el seu mandat el desembre de 2016, però encara avui segueix governant Les protestes són liderades per l’església catòlica del país.
Darrerament s’hi han unit altres esglésies. Els temples han sofert agressions en forma de pintades i destrosses per part de les forces governamentals. S’ha impedit la celebració de misses i reunions. Religiosos i dirigents opositors han estat arrestats arbitràriament, i alguns d’ells són a la presó sense cap acusació que s’aguanti per enlloc. Les marxes de protesta surten de les parròquies; les “armes” dels manifestants són rosaris, missals o imatges de Crist. Les manifestacions, totalment pacífiques, ja han estat reprimides amb foc real, que ha provocat morts.
Vaig conèixer aquests fets gràcies al testimoni d’una religiosa en una trobada de Setmana Santa. Em considero ben informat, cada dia llegeixo algun diari i escolto les notícies a la ràdio. Però tot i això no estava al cas del que està passant a la República Democràtica del Congo. En canvi, conec detalls d’altres coses que passen a casa nostra (o a l’altra punta del món), que de ben segur són molt menys importants.
La meva estupefacció en adonar-me que desconeixia aquests fets. I n’aprenc que he de seleccionar millor els mitjans amb els que m’informo. I també constato que estic davant un nou exemple de les diferències que hi ha al món, i que la repressió en un país africà interessa molt menys que el darrer resultat del Barça. Per cert, si voleu conèixer el que succeeix al Congo podeu trobar-ne trobar unes bones cròniques a Le Monde i a mundonegro.es, entre altres.
