Teodora Vásquez, activista contra la llei d’avortament a El Salvador
Després de deu anys de presó, va ser posada en llibertat aquest febrer després de ser condemnada a trenta anys de reclusió per homicidi agreujat; no va poder demostrar que havia patit un avortament involuntari als lavabos de l’escola on treballava.
Des d’abril de 1997 l’article 1 de la Constitució de El Salvador “reconeix com a persona a tot ésser humà des de l’instant de la concepció”. D’aquesta manera queda totalment prohibit qualsevol tipus d’interrupció voluntària de l’embaràs incloent-hi el terapèutic, és a dir, embaràs amb risc per a la vida de la mare; l’eugenèsic, certesa de malaltia seriosa del fetus, o, fins i tot, en cas de violació. Segons la legislació actual, la persona acusada de cometre avortament pot ser condemnada a una pena de 2 a 8 anys de presó. Però el Codi Penal recull agreujants que poden fer que el delicte passi a ser considerat homicidi agreujat, amb penes que van fins als cinquanta anys de presó. Aquest va ser el cas de Teodora Vásquez, qui el 2008 va ser condemnada a trenta anys tot i al·legar que va perdre el nadó en un part espontani. El desembre de 2017, la seva condemna va ser ratificada i aquest febrer, després d’estar-se deu anys a la presó, ha pogut sortir en llibertat. La Teodora ha visitat Barcelona convidada per l’ONG catalana Huacal.
Vostè al 2008 era mare d’un nen de tres anys i estava embarassada del seu segon fill. Treballava en una escola i es va començar a trobar malament…
Sí. Quan em vaig començar a trobar malament vaig trucar al servei d’emergències i a la policia nacional, però mai van arribar. I al final el meu fill va néixer als lavabos de l’escola. Em vaig desmaiar i no recordo haver sentit cap plor ni soroll. Quan vaig reaccionar i vaig anar a buscar ajuda, la policia va arribar.
I en quin moment va ser detinguda?
Just en aquell moment la policia em va detenir acusada de matar el meu propi fill. El procés va començar el 2007 i el 2008 em van condemnar a 30 anys de presó.
…I li va ser impossible demostrar que havia perdut el seu fill de forma espontània.
Sí, perquè no tenia cap advocat que pogués investigar el meu cas. A més, la fiscalia va aconseguir suficients proves, que no sé d’on va treure, per acusar-me.
El seu no és un cas aïllat; a El Salvador hi ha altres dones empresonades per aquest delicte. Quin es el problema de fons?
En aquest moment hi ha quatre dones més a presó condemnades per avortament que lluiten per superar condemnes de 30 i 35 anys. Es tracta més d’un problema de manca d’igualtat, perquè cap dona de classe mitjana arriba a una presó per un delicte d’avortament. Avui, totes les dones empresonades per aquest delicte són de pocs recursos econòmics i de zones rurals.
Les dones adinerades tenen altres solucions?
Sí. De fet, les dones de El Salvador amb recursos avorten, però viatgen a altres països on aquesta pràctica és legal. Aquí no hi ha demandes vers clíniques privades respecte dones en situació de postpart, en canvi sí que n’hi ha als centres de salut públics.
De fet, vostè no defensa l’avortament, sinó que millorin les condicions sanitàries del seu país. Que és molt diferent.
Efectivament. Les altres dones, igual que jo, també van fer trucades a emergències i ningú va anar a atendre-les. Els nostres fills van haver de venir al món en llastimoses circumstàncies i per això van néixer morts. A més, en la posterior investigació ningú es va preguntar les causes de la mort.
Sou dones que viviu una doble condemna: la pèrdua del fill i la presó.
Correcte. Aquell dia vaig perdre el meu fill, que esperava amb gran il·lusió. Però , a més, em van condemnar a trenta anys de presó, em van separar del meu altre fill i em van allunyar completament de la meva família. I aquest és el cas de totes nosaltres. Per això cal exigir a El Salvador que deixi de penalitzar a la dona per aquest tipus de delictes.
Aleshores passa deu anys a un penal de El Salvador. Com és aquest temps tancada?
El Salvador és un país petit i molt pobre. Allà els presos viuen una situació molt complicada: no tenen accés a recursos sanitaris ni a una alimentació digne. A més, les dones condemnades per avortament són especialment maltractades per les mateixes internes del centre, pel sistema administratiu i pels agents de seguretat. Les meves companyes que encara estan retingudes no ho estan passant gens bé. Si fora de la presó no som escoltades, a dins tampoc.
I ara ajuda a les seves companyes…
He començat un projecte de reinserció i acompanyament penitenciari pensat per aquestes dones, perquè vull ser la veu i el compromís de les meves companyes. També vull ser el fruit del treball de totes les ONG, internacionals i locals, i persones a títol individual que van firmar per demanar la meva llibertat.
I què pensen els homes de El Salvador respecte aquesta llei?
Alguns homes, la majoria no de El Salvador, s’han unit a la nostra causa i estan disposats a parlar del tema. El Salvador encara és un país molt masclista, conservador i egoista. Històricament sempre s’han valorat més els drets dels homes que els drets de les dones, que són pràcticament violats. Que El Salvador sigui un país catòlic també perjudica que no s’aprovi una altra llei.
El desembre de 2017 el Tribunal Suprem de El Salvador va decidir commutar la seva sentència. Per què aquest canvi?
Va ser un recurs de commutació de pena que van presentar quatre advocats el 2015, però no se n’ha sabut el resultat fins ara. Fa just dos mesos que vaig sortir de la presó. Hi va influir molt l’ajuda de les entitats internacionals que van recollir 250.000 firmes per la meva llibertat. Sóc lliure, però El Salvador encara em considera culpable. Per ells encara sóc la dona que va matar el seu fill. Han commutat la pena, però ningú ha reconegut la meva innocència.
Aquests dies ha visitat el Parlament Europeu. Quins ha estat el seu missatge i la resposta obtinguda?
He demanat al Parlament Europeu que pressioni a El Salvador perquè pari de criminalitzar les dones, perquè aprovi la Llei de les Quatre Causes –aquesta llei introdueix quatre causes que permeten la interrupció de l’embaràs– i perquè posi en llibertat les dones encausades per aquest delicte. La resposta ha estat emotiva i positiva.
