Les famílies cada any pateixen un tràngol, un moment crucial i radical: el moment de tornar a l’escola. Aquest instant és important sobretot pels fills que s’han d’enfrontar a un nou curs més difícil o mirar de millorar l’anterior perquè han repetit. També és un moment que alguns pares desitgen que arribi perquè estan cansats d’estar tot el dia amb els fills. Molts esperen que arribi aquest moment per tornar a la feina. Doncs sí! A molts els és difícil viure en vacances, en la vacuïtat de no estar organitzats prèviament per un amo, no estar emmarcats en un entorn repetible.
Però quina és la millor manera de tornar a l’escola? Oberts de ment. Fàcil! Preguntem-los què volen fer durant aquest nou curs. Fem-los aquesta pregunta unes setmanes abans de començar l’escola. Quins extraescolars volen fer? Com volen organitzar l’horari? També ens hem de qüestionar quines coses volem canviar en relació a ells. Més responsabilitats? Menys responsabilitats? És el moment per deixar-los un joc de claus? Què fem amb el telèfon mòbil? Són preguntes a provar de respondre i ara és un bon moment per plantejar-les.
Aleshores, com emmarquem la vida durant el següent curs dels nostres fills? També és un bon moment per pensar si ho estem fent bé, si ho hauríem de fer d’alguna manera diferent. Els atabalem massa amb els deures? Els deixem massa poc temps per mirar la televisió i esbargir-se? Les rutines no venen per si soles, també es construeixen.
Ah! També és un bon moment per plantejar preguntes difícils, però necessàries. Hem de deixar d’anar al logopeda? O deixar aquella medicació que li donàvem durant el curs per a la hiperactivitat; de debò fa falta? Aquelles idees sobre la superdotació o si té intolerància al gluten, també les podem pensar amb la parella. Aquestes són les preguntes difícils perquè no són de resposta evident, però fent-les posem alternatives a una situació fixada per la rutina. I els problemes no es solucionen fixant una rutina.
Doncs ja veieu que per mi tornar a l’escola no és un eslògan comercial, és un moment important, com cada moment de canvi, per plantejar com estem vivint. Cada moment que passem amb els nostres fills és determinant. Ho és perquè som els seus pares, res més, però això s’ha de tenir sempre present. Sense atabalar-nos. Com els tractem? Com els ajudem? Què els donem? Com els ho donem? Són preguntes que tots els pares i mares es fan en algun moment i això sempre és bo.
