L’humà ha fantasiejat des de fa temps amb la idea de fer mutar animals. Ara, una empresa dels EUA ha reobert el debat en anunciar el naixement de tres exemplars d’una espècie extingida.
La biotecnologia ha obert camins que fa només unes dècades semblaven reservats a la ciència-ficció. Així, la relació de la humanitat amb la natura, abans marcada pel desig curiós de comprendre-la i aprendre’n, ha evolucionat, amb els avenços científics, cap a la tendència de voler transformar-la i fins i tot dominar-la. L’ésser humà, mitjançant la seva intervenció en els processos naturals, ha assolit la capacitat de manipular la vida: des de l’edició genètica d’organismes vius fins a la creació d’espècies modificades, passant per la clonació d’animals o la síntesi d’ADN artificial. Aquestes tècniques, que fins fa poc semblaven llunyanes, ja han permès aconseguir un primer pas sorprenent: “recuperar” característiques d’animals extingits i, en alguns casos, donar vida a nous exemplars amb trets del passat.
Així ho ha fet l’empresa nord-americana Colossal Biosciences, que ha anunciat el naixement de tres cadells amb característiques físiques del llop gegant o terrible (Aenocyon dirus), una espècie extingida fa més de 12.500 anys. Els animals, batejats com a Ròmul, Rem i Khaleesi, han captat una gran atenció mediàtica, en part perquè el llop terrible, conegut també com a Dire Wolf, va esdevenir especialment popular gràcies a la sèrie Joc de trons, on aquestes criatures eren presentades com a animals llegendaris i simbòlics. Aquesta associació cultural ha contribuït a generar la percepció que s’havia aconseguit “ressuscitar” el llop gegant. No obstant això, els tres cadells no són exemplars idèntics a l’espècie original: es tracta de llops grisos modificats genèticament. El projecte es va basar en l’obtenció d’ADN antic extret de fòssils i en la identificació de catorze gens clau associats a trets distintius com la mida, la musculatura i el pelatge.
L’empresa, fundada el 2021, que ja havia iniciat projectes de desextinció amb altres espècies, manté actualment els tres cadells modificats en una instal·lació de localització no revelada i vigilada per personal especialitzat. Segons ha informat Colossal, el centre ha estat certificat per la Societat Protectora d’Animals dels Estats Units i registrat oficialment al Departament d’Agricultura del país.
LA BIOTECNOLOGIA ÉS ÈTICA?
Biòlegs i genetistes han expressat reserves sobre la manera com s’ha presentat l’avenç. Les crítiques se centren en el fet que els animals creats no són veritables llops gegants, sinó híbrids genètics, i que la manca d’informació detallada sobre el procés científic emprat genera interrogants sobre la transparència del projecte. Aquesta opacitat ha alimentat sospites que els objectius de l’empresa podrien estar més orientats a l’impacte comercial i mediàtic que no pas a l’interès estrictament científic.
Els experts també han plantejat qüestions ètiques profundes en relació amb la intervenció humana en la natura. Una de les principals preocupacions és l’impacte que podrien tenir aquests animals en els ecosistemes actuals si algun dia es considerés reintroduir-los: després de mil·lennis d’absència, les condicions ecològiques han canviat, i la seva presència podria generar desequilibris imprevistos. A més, el fet que aquests cadells siguin híbrids, i no veritables representants del llop gegant, obre interrogants sobre els riscos biològics que podrien comportar, tant pel que fa a la seva adaptació com a la interacció amb altres espècies. Finalment, sorgeixen dubtes sobre el benestar dels animals creats artificialment: les possibles anomalies genètiques o els problemes de salut associats a la manipulació genètica.
Tot això sense oblidar que els recursos destinats a projectes de desextinció podrien invertir-se a protegir espècies vives. Davant un món en crisi de biodiversitat, centrar els esforços a reviure espècies extintes podria ser vist com una fugida endavant. És legítim modificar genèticament espècies vives per recrear-ne d’extintes? Quin grau de responsabilitat haurien d’assumir les empreses privades que lideren aquests projectes? Fins a quin punt s’han avaluat els riscos ecològics i biològics d’experimentar amb la reintroducció d’animals que no han evolucionat dins dels ecosistemes contemporanis? I, en última instància, som capaços, com a societat, d’establir els límits ètics d’aquests avenços abans que les conseqüències siguin irreversibles?
Davant aquest escenari, una primera aproximació seria defensar que la recerca genètica ha de mantenir una autonomia àmplia, limitada només per la legislació vigent i el compliment dels principis de benestar animal. Des d’aquest punt de vista, els projectes de desextinció formarien part de la llibertat d’investigació i la seva valoració ètica recauria fonamentalment en la responsabilitat individual dels científics i en la llibertat de la societat per acceptar o rebutjar els resultats. Les reaccions socials, siguin d’entusiasme, crítica o rebuig, actuarien com a mecanismes dinàmics d’ajust dels límits morals. Tanmateix, confiar exclusivament en la responsabilitat individual i en l’opinió pública pot resultar insuficient.
LLEIS I DIRECTRIUS
Una segona via proposaria establir marcs ètics específics per orientar els projectes de desextinció, amb criteris clars que incloguessin tant l’avaluació de l’impacte ecològic com la protecció del benestar animal. Aquestes directrius podrien garantir la transparència científica, prevenir riscos biològics i assegurar que els nous experiments no comprometen la salut ni la dignitat dels éssers vius creats, cosa que promouria una recerca més respectuosa amb la biodiversitat i els valors socials. No obstant això, la creació de codis ètics podria acabar sent excessivament restrictiva o quedar supeditada a interessos polítics i econòmics, fet que dificultaria l’agilitat necessària per a l’avenç científic.
La possibilitat de recrear espècies extingides ens fa reflexionar sobre quin paper ha de tenir la ciència en el nostre futur comú. Integrar la innovació amb el respecte a la vida i als ecosistemes serà clau per evitar que els avenços tecnològics esdevinguin un risc més que una oportunitat.
