La Comissió Europea proposa substituir els prospectes de paper dels medicaments per informació accessible a través de codis QR. Molts usuaris de la sanitat són persones grans, s’hi podran adaptar?
La tecnologia transforma de manera imparable tots els àmbits de la societat. La comunicació no és cap excepció i la digitalització ha esdevingut una eina fonamental per agilitzar processos i optimitzar recursos, facilitant l’accés a la informació i la interacció amb l’entorn. Ara bé, si bé aquests canvis han facilitat la vida de moltes persones, també han evidenciat una realitat: no tothom s’adapta al mateix ritme a les noves eines comunicatives i a les noves tecnologies. Mentre que el món avança cap a una era cada vegada més digital, cal preguntar-se fins a quin punt aquestes transformacions són inclusives i respectuoses amb les necessitats de tota la ciutadania. Quan la innovació esdevé una exigència, es pot convertir en una barrera.
L’àmbit sanitari és un dels contextos en què s’han posat en marxa moltes d’aquestes noves eines comunicatives, com aplicacions i plataformes tant en format web com en format pel telèfon mòbil. Així, s’han creat els portals del pacient, on es poden consultar informes i enviar missatges als professionals, o la recepta electrònica, on queden registrats medicaments i les pautes.
Evolucionar cap a l’escaneig
Una de les darreres propostes per millorar la comunicació ha arribat a través de la Comissió Europea. L’organisme ha decidit substituir els prospectes de paper dels medicaments per informació accessible a través de codis QR. Aquesta mesura s’emmarca en una estratègia per reduir el consum de paper, però va molt més enllà. Segons la Comissió Europea, la digitalització dels prospectes permetria no només reduir la petjada ecològica de la indústria farmacèutica, sinó també oferir informació més detallada i adaptable a les necessitats dels usuaris. A través de la lectura del codi QR els pacients podrien accedir a informació ampliada i actualitzada en temps real. A més hi hauria més opcions d’accessibilitat, com l’augment de la mida de la lletra o la conversió a formats auditius. Aquesta proposta no és exclusiva d’Europa. Alguns països ja han començat a implementar sistemes similars per digitalitzar informació sanitària, amb l’objectiu d’optimitzar recursos i evitar la generació innecessària de residus.
No obstant això, s’ha aixecat una onada de fortes crítiques per part de diversos col·lectius, que alerten dels riscos que pot comportar per a la seguretat dels pacients. El principal argument en contra d’aquesta proposta el plantegen els professionals de la salut i les associacions de pacients. Segons el Consell General de Farmacèutics, la major part dels usuaris són persones grans amb una gran barrera tecnològica. Altres professionals descriuen les dificultats de persones amb discapacitat d’algun tipus, per a les quals ja hi ha mancança d’adaptacions, o de persones nouvingudes al país que no han tingut les mateixes oportunitats educatives en aquest àmbit. Per a aquests grups, la mesura es pot convertir en una barrera addicional a la informació essencial per a la correcta administració dels medicaments. Per a moltes persones, especialment les que tenen dificultats d’accés a dispositius mòbils o connexió a internet, eliminar el format en paper suposaria un risc per a la seva salut. Les entitats que defensen la digitalització afirmen que és qüestió de temps i educació: en un futur pròxim, la societat estarà més preparada per prescindir dels formats en paper. No obstant això, els detractors alerten que actualment no hi ha les condicions perquè aquest canvi es faci de manera segura.
Davant la controvèrsia generada, la Comissió Europea ha matisat la seva proposta. La regulació encara es trobaria en fase de debat al Parlament Europeu i al Consell de la Unió Europea, però l’objectiu serà, finalment, la digitalització total. Quins són els límits entre l’eficiència ecològica i la garantia d’un accés universal a la informació?
Tots ens hi podem adaptar?
La digitalització ha de ser sinònim de progrés per a tothom, però com s’assegura que les persones grans, els pacients amb dificultats d’accés a la tecnologia o els analfabets digitals no quedin desprotegits? És un canvi necessari o una imposició que pot generar més desigualtat? El futur d’aquesta mesura dependrà de la capacitat de les institucions per equilibrar la modernització amb la protecció dels drets dels pacients?
Una possible via d’acció és assumir la digitalització com una evolució inevitable i acceptar que la responsabilitat d’adaptar-se ha de recaure en els usuaris.
En aquest cas, la desaparició del prospecte en paper és un pas natural dins del procés de modernització del sistema sanitari i, per tant, una oportunitat per incentivar l’ús de la tecnologia en sectors de la població que fins ara no s’han familiaritzat amb aquests recursos. Aquesta mesura també permetria reduir els costos de producció i distribució dels medicaments, a més d’eliminar la necessitat de reimprimir prospectes cada vegada que hi hagi un canvi en la informació del producte. A més, s’augmentaria la seguretat, ja que l’actualització del prospecte seria immediata.
Una alternativa per abordar aquest canvi sense generar exclusió és la implementació d’un sistema híbrid. Aquest enfocament permetria una transició progressiva, garantint que els col·lectius més vulnerables –com les persones grans o les que tenen menys accés a la tecnologia– puguin continuar accedint a la informació dels medicaments sense dificultats. Això implicaria que els professionals sanitaris poguessin proporcionar una còpia impresa del prospecte a qui ho sol·licités, mentre que la resta de la població podria accedir a la versió electrònica a través de codis QR o d’aplicacions sanitàries. Aquesta solució no només donaria temps perquè la societat s’adaptés progressivament a la digitalització, sinó que també garantiria que cap pacient quedés desinformat durant el procés. Optar per aquest model híbrid permetria una transició més suau i menys traumàtica. I pot afavorir la reflexió sobre les barreres tecnològiques i la necessitat de facilitar l’accés als recursos, siguin els que siguin.
