La Xarxa Veïnal contra el Soroll denuncia que es fa un ús excessiu dels patis fora de l’horari escolar i presenta mesures legals per canviar-ne la funció. Quins drets posem per davant, els dels infants o els dels veïns?
No és aliena a la condició humana la vida en comunitat. Com a éssers relacionals i vulnerables a les influències externes, les persones s’han organitzat en grups, clans, tribus i altres estructures més o menys jerarquitzades, que els han proporcionat cura i protecció mútua. Ara bé, per viure en comunitat, per donar i rebre, per ser considerat part del conjunt, l’ésser humà ha hagut d’elaborar i respectar unes normes bàsiques de convivència. Així, per formar part i tenir drets, també s’han assumit uns deures.
Tampoc no és aliè a la condició humana el conflicte. La convivència sovint implica cedir en alguns aspectes de la vida quotidiana, guanyar en d’altres, negociar o arribar a acords. Però de vegades cal assumir que fer el bé per a la majoria no sempre donarà resultat, especialment quan no és possible definir quina és l’única majoria. I és a Barcelona on s’ha plantejat un gran problema de convivència que ha donat lloc a la formació de dos bàndols oposats amb demandes antagòniques.
Arran dels confinaments deguts a la covid, es va fer el silenci. Els carrers i places, buits, només es deixaven trepitjar pels coloms, que no havien vist mai la ciutat tan tranquil·la. Un cop finalitzades les mesures especials, sembla que la frenètica activitat de la Ciutat Comtal es va reprendre amb molta més intensitat.
Pugen els decibels
Així ho expliquen des de la Xarxa Veïnal contra el Soroll, un col·lectiu format per diverses entitats i associacions veïnals que es va crear en adonar-se que els decibels estaven pujant molt més del permès. Entre les seves queixes, ha adquirit una especial rellevància la que han dirigit contra diverses escoles barcelonines. Segons el grup ciutadà, els patis de les escoles s’han anat convertint en espais de lleure i oci i, de ser només focus de xivarri durant l’hora del descans, han passat a generar un enrenou constant.
El veïnat s’ha adreçat a les direccions dels centres i al Departament d’Ensenyament per denunciar activitats que, a parer seu, no formen part de la jornada escolar i provoquen un aldarull significatiu: música per marcar l’inici i el final de les classes, festes amb altaveus potents, activitats esportives i extraescolars que s’allarguen fins al vespre.
A causa d’aquesta problemàtica, les escoles es van pronunciar demanant respecte pels drets de la infància. Tot i això, van introduir canvis en les seves dinàmiques, però no van ser suficients.
Davant d’aquesta situació, diversos grups afectats es van organitzar, van crear l’Associació Catalana contra la Contaminació Acústica i van elevar les seves queixes fins a convertir-les en denúncies formals. Segons expliquen, els patis s’han transformat en espais on, més enllà de l’estona d’esbarjo, el soroll pren formes diverses i genera un estat d’estrès continu. L’associació ha reclamat una revisió de la normativa per establir límits clars. Mentre els jutjats es pronuncien, s’han precintat preventivament diversos patis, i algunes escoles han hagut de modificar les seves activitats. Això ha posat de manifest no només la pèrdua del dret dels infants al joc i a l’esport, sinó també situacions en què les criatures es troben incòmodes i no poden expressar-se amb llibertat. Amb l’estira-i-arronsa establert en un tema sensible que impressiona no tenir esperança de conciliació, les escoles s’estan organitzant i demanen la participació ciutadana.
Posem-nos d’acord
Quin és el límit entre la convivència veïnal i el dret a gaudir d’activitats lúdiques a l’aire lliure? És una qüestió de salut pública, de pressió veïnal, o una mostra de com la percepció del soroll depèn de qui en sigui l’emissor? Els col·lectius que han impulsat les denúncies argumenten que l’excés de soroll està afectant la seva qualitat de vida i reclamen límits clars per garantir el descans durant el dia i no només a la nit. Per contra, algunes escoles i col·lectius en defensa dels drets de la infància alerten que aquestes restriccions poden tenir un impacte negatiu en el desenvolupament dels infants i marcar un precedent que obri la porta a regulacions encara més estrictes. Regular el soroll dels patis escolars és una mesura necessària per garantir la salut del veïnat o una deriva cap a un model de ciutat cada cop més controlat i silenciat? Hi ha punts de trobada en aquest conflicte?
Una possibilitat seria prohibir totalment l’ús dels patis escolars fora de l’horari lectiu i limitar-los estrictament a l’esbarjo dins la jornada escolar. Així es donaria prioritat al descans del veïnat i eliminaria qualsevol activitat que pogués generar molèsties. La intervenció de l’administració es justificaria per garantir el compliment de la normativa acústica i protegir la salut de les persones afectades. Aquesta solució, però, transformaria completament el paper dels patis: els reduiria a espais d’ús exclusiu per als centres i n’eliminaria qualsevol funció comunitària. En l’extrem oposat, hi hauria l’opció de permetre sense restriccions l’ús dels patis més enllà de l’horari escolar, entenent-los com a espais oberts a la ciutadania. Això significaria acceptar que la ciutat té una activitat constant i que les escoles poden tenir un rol social més enllà de l’ensenyament formal. Aquesta via evitaria imposar més regulacions i preservaria l’accés lliure a aquests espais, però també deixaria el veïnat sense cap mecanisme de protecció davant de sorolls constants i usos intensius.
Una proposta de solució
Una solució intermèdia podria ser establir horaris i normes concretes per a l’ús dels patis fora de l’horari escolar, restringint determinades activitats sorolloses i fixant límits clars per garantir la convivència. Es podrien regular aspectes com el volum de la música, la intensitat de les activitats esportives o l’horari d’ús a les tardes i caps de setmana. Aquesta opció no suposaria una prohibició total, però sí un marc normatiu que equilibrés les necessitats dels diferents col·lectius implicats. En última instància, la resposta a aquest conflicte dependrà de quina prioritat es doni a cada dret: el descans del veïnat, la funció social de les escoles o la necessitat de preservar espais oberts per a la comunitat.
