Fa molts anys que tenim les ulleres liles posades però encara no hem pogut solucionar les nombroses situacions de micromasclismes o macromasclismes que hi ha a la societat actual tot i comptar ja amb un munt de lleis que castiguen amb molt o poca sort la publicitat sexista. I aquí encara rau un dels problemes primigenis –tot i que l’educació a les escoles ja intenta prevenir-ho o almenys advertir sobre la cosificació del cos de les dones–: el que es veu sovint als anuncis o a la televisió encara no diu el mateix. Una de les darreres agressions de publicitat sexista explícita ha estat intentar establir prop de Barcelona un restaurant de menjar ràpid amb cambreres lleugeres de roba i escots molt pronunciats com a reclam per servir els plats, una espècie de “testosterona al plat”. La iniciativa comercial desafortunada es va obrir però no ha prosperat en el sentit que es volia al principi. Nova victòria de la resistència feminista.
On som i cap on anem? Bona pregunta car sovint no ho sé, moltes fites continuen pendents i darrerament arran de la sentència de ‘La Manada’ hem pogut comprovar que violentar les dones encara surt gratis o si més no barat. Hem assistit a un estira-i-arronsa per si violar una noia en grup era agressió o violació. Ens ha quedat clar que s’han de canviar les lleis antigues sobre el concepte basat en la pertinència del cos de la dona; un munt de juristes ja ho han reclamat. Arran d’aquesta sentència s’han reactivat reclamacions i protestes que potser estaven un xic adormides. Cal seguir en aquesta direcció per aconseguir que el codi penal i l’actitud dels i de les nostres joves no segueixi el mateix model que la que teníem durant i després de la dictadura espanyola.
I com fer-ho? D’entrada us esmento algunes lleis que recordava una jurista exregidora de la dona arran de l’amenaça del restaurant Hooters sobre publicitat vexatòria i cosificació del cos de les dones sobre una iniciativa que no era només de publicitat sexista sinó també de la utilització intencionada d’una part del cos de les dones, com a reclam per la captació de clientela, sobretot masculina: des de l’article 14 de la Constitució Espanyola; els articles 15, 19 i 41 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya; la Llei 17/2015, d’Igualtat efectiva de dones i homes; la Llei General de Publicitat; o la Llei General de la Comunicació Audiovisual.
Per rematar la situació actual s’ha de fer esment de la gravetat de la sentència dels delinqüents anomenats ‘La Manada’ com ha escrit Altamira Gonzalo, expresidenta de la Asociación de Mujeres Juristas Themis dient: “Tenint en compte els fets que vàrem conèixer i l’acusació de la fiscal tot qualificant d’agressió sexual que va succeir, ens ha decebut molt la sentència dictada per l’Audiència de Navarra car entenem que els fets van ser molt greus. Que la noia no va ser lliure, que va ser violentada. Els fets provats són de violació, el que es denomina ara agressió sexual”.
Amb Gonzalo i amb altres dones juristes i amb el moviment feminista i una gran part de la societat que ha sortit al carrer per a deixar clara la seva protesta, el missatge enviat per la sentència és de “desesperança per a les dones, car havent pogut generar una sensació que no han de tenir por, que han de sentir-se lliures per sortir al carrer, han aconseguit just el contrari” Doncs està clar que cal canviar aquesta espècie de Codi Napoleònic per tal que violar i/o agredir no surti gratis i que els fets protagonitzats per aquests bèsties no es considerin agressió sexual sinó violació amb cara i ulls i que no serveixin perquè d’altres joves intentin copiar-ho i a sobre pujar-ho a Internet, com ja ha passat.
Som al segle XXI i sovint el mirall que tenim per veure què passa al món, on les dones encara són botí de guerra i tenen poca participació als llocs de poder, és la televisió, on es projecten imatges i notícies que veiem sovint tranquil·lament assegudes al sofà.
Voldria esmentar que la minsa participació de dones com a generadores d’opinió és motiu de constant alerta al lloc d’Internet OnSónlesDones, amb denúncia sistemàtica de la discriminació de les opinadores als mitjans de comunicació de casa nostra. També i ja de fa molt més temps el diari digital LaIndependent.cat ho adverteix. Hem de continuar treballant plegades, des dels mitjans de comunicació, per identificar sense problemes els valors d’una societat igualitària amb dones i homes amb els mateixos drets.
I ni un pas enrere amb tot el que s’ha aconseguit en aquest sentit, ans al contrari. Continuem uns anyets més, però amb les ulleres liles ben posades.
