Un futur ni tan negre ni tan de color rosa?

El futur és un intangible amb què pensem el món i ens hi situem. A la Grècia clàssica, el temps era un cicle repetit: els herois tenien un futur tancat, no podien defugir el destí. Nietzsche ho reprèn amb l’etern retorn. Les tragèdies mostren maneres de fer i passions eternes lligades al fet humà. Per a Kant, temps (i espai) són formes o condicions prèvies (a priori) de l’experiència. En analogia amb la creueta d’un punt de mira que mostra una imatge enquadrada en dues coordenades, les dues ratlletes són de la lent (no pas dels objectes!).

El temps és humà. Present-passat-futur se’ns desfà sense un cert referent extrahumà. Va amb la manera humana de conèixer, és “transcendental”, no pas un absolut en si. Els fenòmens són la síntesi de les condicions a priori de l’experiència i del que vingui “de fora”, i són pensats/processats/categoritzats per l’enteniment humà, per exemple, afegint-hi relacions de causa-efecte. Tanmateix, des de la teoria de l’evolució estant, Lorentz suggereix que la manera humana de conèixer ha de ser compatible amb la realitat en si, altrament no hauríem sobreviscut.

Tocant de peus a terra, en l’anar fent diari, descomptem el futur i el progrés material, tècnic i científic en un temps lineal. El progrés moral és més incert, potser les passions tràgiques romanen intactes, baldament es concretin diferentment…

L’amenaça d’un col·lapse futur és del tot versemblant. Einstein reclama el govern mundial per evitar un cataclisme nuclear. Chomsky fa un llistat amb l’escalfament global, l’extinció massiva, o el buidament de la democràcia. Jason Moore denuncia les condicions socials de l’antropocè, que anomena… capitalistocè. Afegim-hi qüestions com la IA autoconscient, o el moviment ideològic de no tenir fills en l’apocalipsi (Jiménez-Mausbach). Davant d’un futur obert i dialèctic, Ian McEwan diu “things will never be as good as we hoped, or as bad as we feared” (les coses no seran tan bones com esperàvem, ni tan dolentes com ens temíem).

· Llegeix l’altre punt de vista d’aquesta secció, a càrrec d’Ignasi Llobera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *