La capital del Maresme s’ha convertit durant el 2014 en la ciutat dels valors de Catalunya. Durant aquest any s’han organitzat més de vuitanta activitats vinculades al projecte i relacionades amb temes com l’alteritat, l’esforç, la sostenibilitat, la iniciativa o la il·lusió.
Mataró va ser durant el 2014 la capital dels valors de Catalunya. Durant tres cents seixanta-cinc dies la capital del Maresme va reflexionar amb intensitat, però de forma dinàmica i amena, sobre diversos valors. Sota el títol ‘Mataró ciutat de valors’, aquest projecte liderat conjuntament per l’Ajuntament de la ciutat i l’Associació Cultural Valors, amb el suport de la Diputació de Barcelona, es va centrar en dotze valors pensats en relació a l’actual realitat de la ciutat i que tenien en compte també la història de la capital del Maresme: el compromís, l’alteritat, l’esforç, la justícia, la sostenibilitat, el civisme, la cooperació, l’acollida, la identitat, l’experiència, la iniciativa i la il·lusió.
Més de vuitanta activitats, organitzades des del projecte però essencialment per desenes d’entitats de la ciutat, van ajudar mes a mes a potenciar la reflexió entorn de cadascun d’aquests valors. El ventall d’activitats era molt ampli, des de redacció i lectura de manifestos a conferències, contacontes, plantades d’arbres, concerts, obres de teatre, taules rodones, concurs fotogràfics, rutes culturals… Activitats pensades per totes les edats, des dels ciutadans més petits fins els més grans. Gràcies a aquest projecte, algunes entitats que fins ara no s’havien endinsat en el camp de l’educació dels valors ho han fet per primera vegada, s’han iniciat activitat noves, tot un seguit d’entitats han aconseguit una major projecció dels seus projectes i s’ha potenciat la col·laboració conjunta entre diferents organitzacions.
Activitats destacades
De totes aquestes activitats val la pena destacar-ne algunes per la seva singularitat i repercussió fora de Mataró. Aquest va ser el cas, per exemple, de la primera trobada dedicada als valors dels castells que va tenir lloc a Mataró el 31 de maig. Hi van participar deu colles d’arreu de Catalunya -els Castellers de l’Alt Maresme, els Castellers de Santa Coloma, la Colla Castellera de Castellar del Vallès, la Colla Jove de Vilafranca, els Minyons de l’Arborç, els Salats de Súria, els Torraires de Montblanc, els Xics de Granollers, els Xiquets d’Alcover i els Capgrossos de Mataró- amb la voluntat no d’exhibir-se o competir, sinó demostrar que aquesta tradició tan típicament catalana és símbol d’esforç, identitat, amistat, il·lusió, seny, constància o compromís, entre molts altres valors.
Durant el mes dedicat a la justícia, l’abril, la ciutat va recuperar un espai emblemàtic per Mataró, com és el Pati del Cafè Nou –la seva propietat estava en litigi des de la Guerra Civil– i per parlar de memòria històrica es va organitzar una taula rodona a la Nau Gaudí amb personalitat com el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya; Jordi Palou-Loverdos; l’exconsellera de Justícia i Interior, Montserrat Tura; i el periodista, Francesc-Marc Alvaro.
D’alta banda, coincidint amb el mes de la iniciativa i sota l’impuls del Cercle Històric Miquel Biada, la ciutat es va reivindicar com a quilòmetre zero de la primera línia ferroviària de l’estat i va celebrar el 225 aniversari del naixement de Miquel Biada, mataroní promotor del tren. Ho va fer en un acte de caràcter institucional que va comptar amb la presència de diverses autoritats d’aquest àmbit com el Secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font; el director de Rodalies de Catalunya, Miquel Pérez i l’alcalde Joan Mora. En aquestes dates també es va inaugurar una ruta per la ciutat sobre aquesta figura històrica i el seu llegat.
Durant el 2014 també s’han realitzat activitats de caire acadèmic. Per exemple, conferències del professor d’ESADE i director de l’Observatori de Valors, Angel Castiñeira, sobre el compromís; de la professora d’ètica de la Universitat de Barcelona, Begoña Roman, sobre l’alteritat; del psicòleg del CAR de Sant Cugat, Pep Marí, sobre l’esforç; del jutge Santiago Vidal sobre la justícia; del banquer Juan Antoni Melé sobre la sostenibilitat o del president d’Intermón Oxfam, Francesc Mateu, sobre la cooperació; però també s’han organitzat altres ofertes de lleure pensades en clau de valors com una jornada de portes obertes a la planta de reciclatge de residus del Maresme, un concurs de fotografia de valors via Instagram o una exhibició de danses tradicionals. I, de cara als més petits, a les biblioteques, cada mes, s’ha dedicat L’hora del conte a una història amb valors.
Un any dens en contingut. Una marató de dotze valors, que podrien ser molts més. Una experiència que ens ensenya que l’educació en valors no té fronteres d’edats ni temps i que a través de qualsevol activitat se’n pot fer pedagogia; perquè l’educació en valors és la clau per a la construcció d’una societat més justa i amb una millor convivència.
