La capital del Maresme s’ha convertit durant el 2014 en la ciutat dels valors de Catalunya. Durant aquest any Mataró ha treballat virtuts com la iniciativa, la il·lusió, l’acollida, l’esforç o el compromís, representatius del caràcter de la seva gent.
Les ciutats no tenen valors, realment qui té valors són els habitants que integren una comunitat. Ciutadans d’ahir i d’avui, que amb el seu comportament exemplar i repetitiu al llarg de segles i segles, han acabat deixant petjada en un territori i distingint l’esperit d’un grup respecte un altre. La capital del Maresme, durant l’any 2014, ha estat pionera a Catalunya en l’execució d’un projecte de ciutat anomenat Mataró, ciutat de valors, dirigit pel propi Ajuntament de la Ciutat i l’Associació Cultural Valors, amb el suport de la Diputació de Barcelona.
Durant dotze mesos, el consistori, la resta d’institucions i organitzacions i totes les entitats de la ciutat, més de quatre-centes, han treballat dotze valors. Aquests valors han estat: el compromís, l’alteritat, l’esforç, la justícia, la sostenibilitat, el civisme, la cooperació, l’acollida, la identitat, l’experiència, la iniciativa i la il·lusió. Aquests conceptes no es van triar a l’atzar dels centenars de valors i virtuts que guien o, haurien de ser fars, d’una conducta considerada ètica. Aquests valors van ser escollits perquè molts d’ells ostenten una doble dimensió de reflexió, personal i comunitària; perquè són claus per la generació d’un bon clima de convivència en una ciutat gran i plural com és Mataró, però també, perquè la majoria d’ells identifiquen, en el passat i ara, el caràcter dels mataronins.
La capital del Maresme ha estat terra d’acollida des del segle XVII i fins a l’actualitat: primer francesos, després catalans de zones rurals que buscaven feina a la incipient industria tèxtil, immigrants arribats d’altres puntes de l’Estat a la dècada dels seixanta i setanta del segle XX, africans en els anys vuitanta, etc. Tots ells han trobat una llar a la capital del Maresme. Mataró, però, també s’ha caracteritzat per ser una ciutat amb iniciativa, per exemple, la primera línia de tren peninsular va connectar Mataró-Barcelona l’any 1848 i va ser durant diverses dècades ciutat capdavantera en indústria de gènere de punt. O, respecte un altre valor, la capital del Maresme, també va ser a mitjans del segle XIX pionera en l’aplicació del cooperativisme importat d’Anglaterra, d’aquesta manera, l’any 1864 naixia l’Obrera Mataronense, la primera societat cooperativa de l’estat espanyol. Antoni Gaudí, per exemple, seria l’encarregat de construir les instal·lacions d’aquesta cooperativa.
Així, doncs, per demostrar que darrere la idea filosòfica dels valors hi ha vides exemplars, en aquest cas mataronins, que els han convertit en puntals de la seva vida, en el llarg d’aquest projecte cada valor va ser presentat a la ciutat a través de dos mataronins: una figura històrica i una altra de reconeguda per la seva trajectòria personal.
Els valors dels avantspassats
Les figures històriques escollides foren: Josep Garcia Oliver, fundador l’Ateneu Mataronès, la primera Biblioteca Popular i la Caixa d’Estalvis de Mataró (Compromís); Maria Assumpció Clavell, fundadora del Patronat Pro Recuperació de Subnormals de Mataró, avui Fundació El Maresme i la Fundació Catalana per la Síndrome de Down (alteritat); Jaume Isern, cec de naixement, va ser un dels millors organistes i pedagogs musicals de la seva època (esforç); Josefa Agramunt, més coneguda com a ‘Pepa Maca’, va ser militant de la CNT, treballadora de la fàbrica de gènere de punt Can Minguell i una de les líders de les vagues de ‘braços caiguts’ o dels ‘quinze duros’ que van tenir lloc a Mataró (1945-1947) (justícia); Joan Cabanyes, un dels fundadors de l’Associació Científico-Excursionista de Mataró (Agrupe) (sostenibilitat); Joan Peiró, sindicalista, un referent del moviment cooperativista durant els anys vint i trenta i ministre d’industria durant la Segona República Espanyola (ccoperació); Terenci Thos i Codina, escriptor, advocat, polític i un dels primers impulsors de la renaixença (civisme); Joan Luís González Haro, més conegut com a mossèn Biscuter, el primer rector de la parròquia de Maria Auxiliadora, ubicada al barri de Cerdanyola, creat a partir de famílies d’immigrants arribats d’Extremadura i Andalusia a la dècada dels anys seixanta i setanta (acollida); Josep Puig i Cadafalch, arquitecte modernista, historiador, ar-queòleg i president de la Mancomunitat de Catalunya (identitat); Marià Ribas, arqueòleg (experiència); Miquel Biada, impulsor del primer tren peninsular entre Mataró i Barcelona l’any 1848 (iniciativa); i Agapito Borrás, fundador de joguines Borràs, una de les principals empreses d’aquest sector del país (il·lusió).
MATARONINS D’AHIR
Miquel Biada: La capital del Maresme ha recuperat amb una ruta la figura de l’impulsor del ferrocarril a la península com
a home d’iniciativa.
J.Garcia Oliver: El fundador de la primera Biblioteca Popular i de la Caixa d’Estalvis de Mataró, va representar el valor del compromís.
T. Thos i Codina: Aquest advocat, polític, escriptor català i impulsor de la Renaixença va ser exemple de civisme.
Puig i Cadafalch: El president de la Mancomunitat, arquitecte modernista i estudiós de l’art va simbolitzar el valor de la identitat.
Homes del nostre passat, de trascendència local i nacional, sovint oblidats o desconeguts per les noves generacions, però que l’any passat es van recuperar a Mataró a través de vídeos biogràfics, conferències, rutes turístiques, activitats a les escoles i articles i debats als mitjans de comunicació. Una tasca de recuperació de la nostra memòria històrica a través dels valors que es va poder fer gràcies al suport dels historiadors locals i a diverses entitats de la ciutat com el Grup d’Història del Casal, el Museu Arxiu de Santa Maria, la Biblioteca de la Fundació Iluro, els Amics de Puig i Cadafalch o el Cercle Històric Miquel Biada, entre altres.
Mataronins del present
I, per altra banda, a través de petits vídeos, mataronins coneguts arreu, triomfadors en les seves respectives disciplines, van demostrar també que sense valors en el segle XXI els seus èxits no haurien estats possibles.Van participar en el projecte Mataró, ciutat de valors: l’actor Jordi Bosch (compromís); la banda The Free Fall Band (alteritat); la medallística olímpica i guanyadora del Mundial de Waterpolo, Marta Bach (esforç); la historiadora Assumpta Montellà (justícia); el pagès i membre d’Unió de Pagesos, Pep Riera (sostenibilitat); el bisbe emèrit d’Ayaviri (Perú), Joan Godayol (cooperació); l’arquitecte Manuel Brullet (civisme); la jugadora de tenis taula i participant dels Jocs Olímpics, Galia Dvorak (acollida); l’escultor Manuel Cusachs (identitat); la cuinera Remei Ribas, més coneguda com l’Àvia Remei (experiència); el cofundador de Verkami, Jonàs Sala (iniciativa); i l’actor Joan Pera (il·lusió).
MATARONINS D’AVUI
Jonàs Sala: Un dels fundadors de l’empresa de micromecenetatge Verkami, amb seu a Mataró, va explicar els secrets del valor de la iniciativa.
Remei Ribas: Més coneguda com a Àvia Remei, aquesta mataronina televisiva va ser la imatge del valor de l’experiència, tractat el mes de novembre.
Pep Riera: L’excoordinador d’Unió de Pagesos va ser l’encarregat de posar de manifest la importància de defensar la terra i la sostenibilitat.
Joan Pera: L’actor mataroní, conegut per obres com La estraña pareja, va tancar aquest projecte parlant de la il·lusió.
