Horitzó 2020: un tomb educatiu de 180 graus

Aula de l'escola Claver on ja s'implanta aquest sistema.
Aula de l’escola Claver on ja s’implanta aquest sistema.

Els jesuïtes han engegat un projecte ambiciós de reforma escolar a Catalunya anomenat Horitzó2020. Després de diverses propostes de reforma del sistema educatiu públic per part de l’administració, tothom està a l’expectativa dels resultats que pugui generar aquest nou model que posa sobre la taula canvis atrevits i sorprenents, especialment si tenim en compte que proven de part de l’escola cristiana. Però mentre uns debaten, la comunitat educativa dels jesuïta catalana té clar que “davant els canvis tecnològics i socials tan profunds que actualment tenen lloc, és evident que els alumnes han d’aprendre d’una altra manera”, segons opina Pepe Menéndez, director adjunt de Jesuïtes Educació.

Entre molts aspectes, l’objectiu principal d’aquest projecte Horitzó2020 és convertir l’alumne en l’eix principal del sistema. Pot semblar una cosa evident, però ara no és així. “Fins ara la visió acadèmica se situava per sobre de la visió integral de la persona. Venim d’una fase en què el focus es posava en el professor, mentre que la voluntat nostra és posar-lo sobre l’alumne. Els coneixements ja no s’aprenen de forma acadèmica, sinó que ens preguntem com ha de créixer l’alumne en cada etapa”, explica el director adjunt de Jesuïtes Educació.

I, per aconseguir això, calen molts canvis, principalment en la forma de treballar. “Si volem que l’alumne sigui més protagonista necessitem grups més grans i més professors que treballin amb equip”, explica Menéndez. Això pot semblar una contradicció però no ho és, ja que en aquest format el nen passa a tenir molta més capacitat d’iniciativa, es treballa en equip i es potencien valors com l’autoavaluació, el sentit crític, el procés d’aprenentatge, l’amistat, la col•laboració, la participació, la lleialtat, el respecte… En totes les dinàmiques de grups els valors queden a flor de pell.

Aquest nou sistema, fins i tot, modifica l’aparença de les escoles tal i com les hem vist fins ara. En primer lloc es busca generar espais que potenciïn l’alegria i la motivació. “Els nens demanen escoles de colors, tal i com ells van vestits, i no edificis dels colors de les fàbriques. També demanen sofàs a l’aula, ja que quan nosaltres fem coses que ens agraden també busquem certa comoditat”, declara el jesuïta. Demandes que, a les escoles on s’ha començat a aplicar aquest projecte, ja les hi han estat concedides. Però sobretot, s’han acabat les taules arrenglerades davant d’un professor; ara són taules grans on els nens poden experimentar i grades en forma d’àgora on poden conversar. Realment un canvi de 180 graus.

Aquí pots sentir l’entrevista sencera a Paco Menéndez:

 

Aula de l'escola Claver de Raimat (Lleida).
Aula de l’escola Claver de Raimat (Lleida).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *