Zhina Amina, l’espurna que ha encès les protestes a l’Iran

Estava a punt d’anar a la universitat. Abans de començar el curs, va viatjar a Teheran amb la família per visitar un germà que hi viu. Era l’última sortida abans de fer un gran canvi a la seva vida.

Mahsa Amini, de 22 anys, sortia d’una estació de metro el 13 de setembre quan la va aturar la Gasht-e Ershad, encarregada de vetllar perquè es compleixin les normes de vestuari que hi ha a l’Iran. Portava el hijab de manera que li sortien alguns cabells i vestia uns pantalons massa ajustats, segons la policia moral. 

Mentre demanava al seu germà que no deixés que se l’emportessin, la van ficar dins d’una furgoneta. Els agents van dir al seu germà que se l’emportaven per fer-li una breu classe i que l’alliberarien al cap d’una hora. La següent notícia que en van tenir és que era en coma a l’hospital Kasra de la capital iraniana. Tres dies després que se l’emportés la policia, Amini va morir a l’UCI. Li faltava una setmana per fer 23 anys.

Altres noies a qui van detenir amb Amini han explicat que va ser colpejada a dins de la furgoneta que les portava a comissaria. Les autoritats iranianes, però, neguen que l’agredissin i atribueixen la mort va ser un atac de cor sobtat, possiblement a causa de patologies prèvies. Segons la família, Amini no havia tingut mai problemes de salut.

Curiosament, les càmeres de la furgoneta no funcionaven. Quan el pare d’Amini va demanar que li ensenyessin les gravacions de les càmeres corporals dels agents van respondre-li que aquell dia estaven sense bateria. L’hospital on va morir va publicar un comunicat a Instagram assegurant que hi havia arribat al centre en mort cerebral, però després va esborrar la publicació.
Ben poc se sap de la vida d’Amini… en canvi, se’n coneixen moltes més coses de la mort. Va néixer a Saqqez, una ciutat del Kurdistan, filla d’un treballador públic i una mestressa de casa. Quan va néixer li van posar Zhina, un nom kurd que també es pot escriure Jina i que significa “que dona vida”. Al seu passaport, però, hi havia un altre nom. A l’Iran, els documents oficials només poden tenir noms en llengua persa i als papers la Zhina es deia Mahsa.

Mai havia tingut inquietuds polítiques, no militava en cap organització política ni sindical ni s’havia rebel·lat abans contra el codi de vestir del país, segons han explicat els que la coneixien. Tot i això, s’ha convertit en l’emblema de les protestes més importants que ha viscut l’Iran en l’última dècada.

En saber-se la notícia de la mort, milers de persones van sortir al carrer per protestar contra el règim, unes manifestacions que ben aviat es van escampar per tot el món. Protestes amb pancartes amb la cara d’Amini i dones sense vel. Moltes dones iranianes i també cares conegudes del món del cinema han penjat a les xarxes socials vídeos tallant-se els cabells com a protesta i, en pocs dies, es van publicar més de cent milions de missatges a la xarxa Twitter amb l’etiqueta #MahsaAmini, el màxim històric.

Segurament snse voler-ho, s’ha convertit en símbol. Un símbol gairebé per error: una noia que no estava polititzada és la cara d’una revolta; en boca de tothom hi ha un nom que no és com li deien a casa seva. I, mentre Mahsa Amini ressona per tot arreu, Zhina Amini s’ha quedat sense aniversari, sense universitat i sense tantes altres coses que li han robat.   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *